ÚLTIMS ESCRITS :

DE LA SOBRIETAT ......

Com passa amb totes les coses del comportament humà, hi ha un moment en que, com a societat hem de plantejar-nos canviar radicalment el nostre estil de vida. De fet el que no podem es continuar mantenint els esquemes actuals, el temps de les vaques grasses, petroli i menjar barat que teniem sis anys enrere, s'ha acabat i ja no tornarà, per tant una sèrie de comportaments que fins ara havíem adoptat alegrement ja no podran ser. Ja hem salvat als Bancs pagant trinco trinco de la nostra butxaca, i estem on estàvem malgrat el Govern continui parlant de creixement del 3.5% etc etc .
De fet ja no havien d'haver arribat fins aquí, hem volgut jugar als nous rics despreocupats, viatgers compulsius de ón més lluny millor, estiuejants d'allí on sigui, amb dos cotxes per família, o més i quan més grans millor. Ha estat una malbaratament de recursos inútil, i ara no tindrem més remei que retornar a l'origen, allí on érem abans de pensar-nos que érem rics i civilitzats. No vol dir que hàgim de anar a peu arreu, ni menjar només gra i verdures, però si que s’hauran de reconsiderar seriosament una sèrie de comportaments abandonats.

D'alguns d'ells en voldria parlar:

1.- No he entès mai una persona que té el cotxe tota la setmana tancat al garatge o al carrer per agafar-lo el cap de setmana o nomes el diumenge, li surt molt més a compte llogar-ne un cada setmana i s'estalvia, assegurança, manteniment, imposts, garatge, etc, etc.

2.- Segueixo veient a primera hora del matí cotxe i persona, quan ja seria hora de posar-se d'acord i més ara que hi ha tants polígons per anar en un sol cotxe quatre o cinc persones a treballar, al cap i a la fi a altres llocs d'Europa prou ho fan.

3.- Hi ha una activitat per a molts desconeguda que se’n diu caminar, vol dir que si ha d'anar d'una distància a altra de quinze o vint minuts a peu, no cal agafar el cotxe per aparcar-lo malament i destorbant, s'hi pot anar a peu o en bicicleta, que és com em moc per Sabadell, i de passada és fa una mica d'exercici que diuen és bo..

4.- No podem menjar de tot, tot l'any, aixó ens ho hem de treure del cap, no en fa pas gaire d'aquesta historia, fins fa poc la fruita es menjava del temps (així feia l’olor que feia), però aixó de menjar cireres el més de gener no pot ser. En conjunt vol dir que no hem entès res, que no hem sabut adaptar-nos a la avantatges que teníem i en molts aspectes estem ancorats en els esquemes de finals del segle passat.

5.- És un disbarat els tràilers i tràilers que circulen cada dia per carreteres i autopistes quan tenim un mitjà de transport ràpid, no contaminant i més econòmic que es diu tren, i aquest tren tan blasmat gràcies a la ineficiencia del Ministeri de Foment, és el futur, no els tràilers, l’avió o l’automòbil, és el tren, aixó és el futur i encara hi som a temps, però no s'hi val a badar.

El títol del comentari parla de sobrietat, no d'austeritat que és paraula massa severa. Sobrietat vol dir viure amb mesura sense estar-se de res important, però d'una manera senzilla, sòbria com diu el significat de la pròpia paraula. Tenim el problema que hem viscut com nens malcriats per sobre de les nostres possibilitats massa temps i potser ja és arribada l’hora de créixer i ser una mica responsables, i és en moments de crisi quan s'ha de començar a actuar, o aixó o baixarem del núvols de cop i la patacada serà forta. De fet, si els qui llegiu aquest comentari fessiu una llista de les coses de les que us podrieu estar al cap del més, coses que no són realment necessàries per viure, us endurieu una sorpresa.

7 comentaris:

  1. Cuando el par de doctoras que me llevaban vinieron a verme y me explicaron el resultado de la biopsia del cuello, antes me preguntaron si quería que viniera algún familiar. les dije que no era menester , que las noticias las sabía digerir sólo que cuando vinieran (mujer e hijo) se lo comentaría.
    -No podemos darte ninguna esperanza, me dijo la doctora. Es cancer de tiroides. Hay que extirparlo inmediatamente y además las dos para-tiroides. La otra doctora, más tranquila, dijo a continuación: -esperanza siempre hay, lo que sucede es que los resultados no son óptimos.
    -Mañana hablamos, les dije. Marcharon. Y yo no llamé a nadie, quise quedarme sólo. Pensé en mí y en las cosas que había hecho mal, y en la manera de perder el tiempo en futilidades.
    Al día siguiente vinieron mi mujer y mi hijo y les comenté la jugada. Les mandé pagar una deuda que tenía y que no quería dejarla colgada.
    Me operaron y llevo así 6 años. Los médicos dicen que soy el segundo caso que se ha dado en el HC, que lo tenía todo en contra y que no se lo explican. Ahora me revisan cada año.
    La vida, desde aquel entonces me parece un regalo. Vendí casi todo lo que creía me sobraba y olvidé el reloj.
    Nos sobra todo, menos la salut.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. me n'alegro per tu i els teus, si fa sis anys ja estàs fora de perill.

    salut, i mai millor dit.

    ResponElimina
  3. La salut, malauradament, un dia o un altre també la perdrem, com la vida, per tant preocupar-nos en excés de coses efímeres té poc sentit però això som els humans. Pel que fa al que comentes, s'ha estès una mentalitat de nou rics que costarà d'arranjar, a nivell social, polític i també individual, tenim dret a tot i la mínima mancança sembla que es considera una tragèdia, deu ser que som polls ressuscitats, que deien abans o com deia també la mare, 'sembla que sempre hagin menjat en cullera de plata'.

    ResponElimina
  4. A nivell social, només cal veure la fatxenderia de tants poliesportius i piscines de poble, per a quatre gats. En fi...

    ResponElimina
  5. OH! I TOTS ELS CAMPS DE FUTBOL DE LA MAINADA I AFICIONATS amb gespa articifial.

    ResponElimina
  6. es aixo Júlia, polls ressucitats com si fossim els rusos de rússia i els paisos de l'est en general que en són uns cracks en això, fixa`t el portantveu de Putin, llueix un rellotge de 620.000 euros, i en guanya 130.000 al més. El rellotge més car que m`he comprat, em va costar 29 euros, i va la mar de bé. I consti que ja em va semblar massa diners per un rellotge.

    ResponElimina
  7. Sovint només ens aturem quan ens en passa alguna de grossa. Però tots hem d'aprendre dels propis errors perquè, els dels altres, no ens serveixen.

    ResponElimina