Al cap i a la fi, la xerrameca sobre nacions, pàtries, independència i altres foteses 'es cosa de señoritos' (deia Machado) i també alguna cosa pitjor: retòrica mesiànica per entabanar als ciutadans de bona fe i tapar altres vergonyes.
El cas és que, amb l'ajut impagable del PP i el PSOE i fins i tot de Podemos, han convençut als catalans que la independència tracta sobre els seus propis interessos, així que, arribats a aquest punt, la possibilitat de que guanyin els partidaris del SI podria ser una realitat el 27S, per escons, ja que no els han deixat fer el referèndum. I tant de bo ens aclarim d'una vegada a partir del 28S passi el que passi, encara que una o altra opció em sembla igualment un malson, donades les circumstàncies.
Dit això, si guanya la opció el SI, se'ls ha d'exigir, que declarin d'una puta vegada la independència, i que el Govern espanyol, actui com cal o s'espera d'ell, i que suspengui l'autonomia i envii a les seves tropes a ocupar Catalunya(*), que per a ells, ve a ser com Perejil però amb més cabres. Per això està l'Exèrcit espanyol, un exercit ple de soldats sudamericans que venen de països on això de la independencia fa ja anys que ho vàren fer de forma unilateral, sense manies, consultar-ho al rei d'Espanya, ni estar-se d'endergues, i prou s'en varen sortir. 
De tot aquest sainet, el més divertit és que potser a Madrid no s'han adonat que si Catalunya es declara independent d`Espanya, no podràn suspendre l'autonomia, per què ja no existirà i el que faran és envaïr a una altra nació, i no se jo si a aquestes alçades tindran el que s'ha de tenir per fer-ho, com tampoc se com ens agafarà a nosaltres tot això, encara que francament, preocupa, per què no és una questió baladí, encara que uns i altres s'ho prenguin a la lleugera.

Afortunadament, ens queda el seny català, el seny que deixarà a la coalició del comunista, l'Artur i els de la CUP (com els agrada dir als de Madrid) a més de deu escons de la majoria absoluta, gràcies a C's i Catalunya si que es pot, que pujaran més del que preveuen els analistes; i el Pp?, per Pp em surt poca cosa senyors, i el poc que surt tufeja. 

Tinc un llibre que em vaig comprar als encants per 1 euro: LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA, com comença malament i la lletra és molt petita no vaig passar de la página tres, ja sé que és molt bó (és del Monzó) però no em va enganxar d'un bon començament i per això el vaig deixar, com tampoc m'ha enganxat la convicció i la fe mesiánica dels de Junts pel si, potser per què formen una estranya coalició poc sostenible i menys encara creíble, que com a màxim ens pot arrossegar pel camí del pedregar; és la Magnitud del nostre sainet, que no arriba ni tan sols a tragèdia.


(*) S'en mor de ganes el morlaco de la foto d'envair-nos, deu ser tradició familiar, donat que el seu papà ja ho va fer.