Des de la seguretat del recer de casa,
contemplo aquest món esvalotat.
De bondeveres voldria intentar arreglar
moltes d'aquelles coses que no m'agraden,
però és feina molt feixuga i poc agraïda.
que necessita de moltes complicitats
i qui més qui menys no està per la labor.
És molt més fàcil pontificar, si pot ser
amb la panxa plena i una cervesa a la mà
tranquil·litzar la consciència amb quotes
que mensualment et carrega el banc,
divagar perdut en mig de paraules buides i
algun que altre eufemisme. Justificar
aquesta mancança amb mitges veritats
excuses de mal pagador, o amagar
el cap sota l'ala qual un estruç covard,
donant la culpa als altres, per suposat.
Suara ha mort algú en algun lloc
d'una mort que no l'hi pertocava
no té rostre, nom, raça ni edat,
possiblement hauria estat possible
si en fóssim més conscients, evitar-ho.
Al tercer món, li hem posat més,
bastant més que un doble vidre,
tones i tones de cinisme i indiferència
salpebrades de barra i comoditat.

















ABSORT

Absort fullejo el diari
mentre menjo un croissant de plàstic
i em bec un infumable tallat.
Impunement m'envaeixen les noticies
que cansinament repeteix cada dia el rotatiu
De tant en tant un element nou s'incorpora
un, dos o tres dies com a molt
i desapareix engolit per la noticia següent.
Al Japó parlen de gairebé de trenta mil
entre morts i desapareguts,
del Líban, Siria, Tunisia o les inacabables
guerres silenciones africanes,
sense oblidar la massacre als txetxens,
entren i surten de portada
segons convé a la línia editorial.
Ho he llegit però he fet veure que no anava amb mi.
que tot aixó passava lluny de casa

Potser fitxarem Cesc, o un argentí.

JUNY 2011