El
testimoni de Jose Sepúlveda, un tècnic de so de televisió que
treballava en les retransmissions de toros, s'ha convertit en tot un
fenomen viral a Facebook, on les seves paraules, compartides per
Anonymous Defensa Animal Espanya, han estat compartides gairebé 60.000
vegades i ha rebut més de 40.000 'm'agrada'.Aquesta és l'experiència relatada per Sepúlveda, que reproduïm textualment:
"En el meu cas, que m'ha tocat portar el so en alguna retransmissió, sempre he comentat, que si en lloc de la barreja de so de la banda de música, aplaudiments, braus, olessss i altres ... el so fos el que capta el Sennheiser 816 (micròfon que capta a gran distància i bona qualitat) a peu de plaça, on s'escolta perfectament el so de la banderilles a l'entrar a la pell, els bramuls de dolor que dóna l'animal a cada tortura a la qual es sotmet ... i a més ho acompanyéssim de primers plans de les ferides que porta, dels coàguls com el palmell d'una mà, de la sang que li brolla compassada al batec del cor o la mirada que posa l'animal abans que li donin l'estocada final, crec que el 90% apagaria el televisor en presenciar semblant carnisseria a ritme de pasdoble.
Jo, personalment vaig demanar el deixar de fer aquest tipus de treball, precisament un dia que a Castelló em va tocar estar al carreró i em vaig cabrejar molt en escoltar a un toro, al qual el torero va fallar quatre vegades amb l'estoc i fart d'escoltar al pobre animal em vaig treure els auriculars ... No vaig tenir prou, que mentre agonitzava, escopia, s'ofegava en la seva sang, es va venir a morir just enganxat al meu davant, recolzat sobre les fustes mentre donava esglais i la seva mirada plena de sang i amb llàgrimes, sí llàgrimes, siguin o no siguin de dolor, es va creuar amb la meva i no ens la vam perdre fins que un inútil .... va fallar dues vegades amb el 'descabellado', a qui li vaig dir de tot.
Aquí va acabar la meva temporada torera de per vida.
Són sentiments personals i el més probable és que a un amant de "la fiesta" li sembli ridícul, però per a mi, més ridícul és quan després de semblant carnisseria, gires la vista al públic i els veus allà aplaudint, menjant el bocata sense immutar-se, ni havent vist i sentit el que jo. "En donar-se compte de la repercussió del que havia escrit, Sepúlveda va explicar que va decidir publicar els seus pensaments per aportar "un altre punt de 'sentit' i de vista" sobre els toros. "Si ha servit per conscienciar, per fer canviar de parer (com he llegit en alguna resposta), obrir debat i per mostrar l'altra cara de les curses de braus, em conforta que s'hagi compartit amb aquesta facilitat", ha afegit."És cert que la meva narració està carregada de sentiments personals, però igual que molts companys de professió que s'han trobat en la mateixa situació, no és fàcil posar la mirada a un altre costat amb el que està passant davant dels teus nassos", va dir en un altre comentari. elhuffpost.es
sbd - 28.10.2015
"En el meu cas, que m'ha tocat portar el so en alguna retransmissió, sempre he comentat, que si en lloc de la barreja de so de la banda de música, aplaudiments, braus, olessss i altres ... el so fos el que capta el Sennheiser 816 (micròfon que capta a gran distància i bona qualitat) a peu de plaça, on s'escolta perfectament el so de la banderilles a l'entrar a la pell, els bramuls de dolor que dóna l'animal a cada tortura a la qual es sotmet ... i a més ho acompanyéssim de primers plans de les ferides que porta, dels coàguls com el palmell d'una mà, de la sang que li brolla compassada al batec del cor o la mirada que posa l'animal abans que li donin l'estocada final, crec que el 90% apagaria el televisor en presenciar semblant carnisseria a ritme de pasdoble.
Jo, personalment vaig demanar el deixar de fer aquest tipus de treball, precisament un dia que a Castelló em va tocar estar al carreró i em vaig cabrejar molt en escoltar a un toro, al qual el torero va fallar quatre vegades amb l'estoc i fart d'escoltar al pobre animal em vaig treure els auriculars ... No vaig tenir prou, que mentre agonitzava, escopia, s'ofegava en la seva sang, es va venir a morir just enganxat al meu davant, recolzat sobre les fustes mentre donava esglais i la seva mirada plena de sang i amb llàgrimes, sí llàgrimes, siguin o no siguin de dolor, es va creuar amb la meva i no ens la vam perdre fins que un inútil .... va fallar dues vegades amb el 'descabellado', a qui li vaig dir de tot.
Aquí va acabar la meva temporada torera de per vida.
Són sentiments personals i el més probable és que a un amant de "la fiesta" li sembli ridícul, però per a mi, més ridícul és quan després de semblant carnisseria, gires la vista al públic i els veus allà aplaudint, menjant el bocata sense immutar-se, ni havent vist i sentit el que jo. "En donar-se compte de la repercussió del que havia escrit, Sepúlveda va explicar que va decidir publicar els seus pensaments per aportar "un altre punt de 'sentit' i de vista" sobre els toros. "Si ha servit per conscienciar, per fer canviar de parer (com he llegit en alguna resposta), obrir debat i per mostrar l'altra cara de les curses de braus, em conforta que s'hagi compartit amb aquesta facilitat", ha afegit."És cert que la meva narració està carregada de sentiments personals, però igual que molts companys de professió que s'han trobat en la mateixa situació, no és fàcil posar la mirada a un altre costat amb el que està passant davant dels teus nassos", va dir en un altre comentari. elhuffpost.es
sbd - 28.10.2015
Los restos del imperio romano en el 2015. No es nada más que eso. Un hombre contra un toro, y porque ya no hay leones, sino estaríamos igual.
ResponEliminatot arribarà Miquel, tornem enrere....
ResponElimina