El mitificat vot exterior, és ben poca cosa per la feina que dona als qui volen votar des de fora del principat. La informació és d'en Salvador Macip i la podeu trobar al seu bloc.
"Ara, passats uns dies, ja tenim les dades definitives, que confirmen el que deia:
196.052 catalans a l'estranger 21.771 van demanar el vot 14.781 vots van arribar a bon port
És a dir, s'han perdut 6.990 vots, sigui perquè les paperetes han arribat tard o perquè els vots s'han extraviat pel camí (com va passar a Roma). És intolerable, antidemocràtic i inconcebible que tants ciutadans no puguin exercir el seu dret a votar (i ho seria ni que fos tan sols un), encara que l'impacte real en els resultats finals sigui nul. Però hauríem de veure els números a les properes eleccions estatals, perquè no crec que es desviïn gaire d'aquests: el problema és el sistema, que està mal parit, no un complot contra els catalans (tot i que mai s'ha de descartar una possible "vaga de zel" d'alguns funcionaris de les ambaixades, esclar). Una altra prova és que en unes eleccions on vota el 77% només un 10% dels exiliats vulgui exercir el seu dret a vot. Això passa perquè votar fora és molt complicat i requereix massa temps i planificació, cosa que desanima molta gent. Si ens volem consolar, pensem que països com Grècia no tenen ni tan sols un sistema de vot per correu...
Una dada més: 9.410 (64%) van votar JxS o CUP, cosa que confirma que el sentiment independentista és més alt entre exiliats, com deia l'altre dia."
L'unic que queda clar és, com diu en Salvador, que entre els exiliats que voten, el sentiment independentista és més elevat, lo qual no ens hauria de sorprendre, peró omet tots els qui no s'han molestat en votar que representen gairebé un 90%. Ah! recordar nomès que la reforma de la llei per votar els residents espanyols a l'estranger tant denostada, va ser un projecte dels Socialistes que la varen tirar endavant amb els vots, entre altres, de Convergencia i Unió.
Prescindit de les manipulacions que hagi pogut fer la premsa o el Govern de Madrid, hi ha tres conceptes que han de quedar molt clars del 27S, el primer: hi ha més vot del no que del si, i punt, el segon: hi ha encara un 20 i escaig per cent de ciutadans amb dret a vot que no va anar a votar i que no semblen favorables al si, i en tercer lloc: Aquest 47% que ha votat SI és irreal, i la crisi hi té molt a veure, com s'allargui la cel·lebració del referendum i mentrestant remunti l'economia i la micro economia, baixarà deu punts i es quedarà en el seu estat natural del 35%, i un 35% de il·lusionats visionaris mesiànics no pot decidir per tota una societat. L'ùnic que podria salvar i ajudar a arribar a port el procés, seria una victoria del Pp més ciutadans el 20 de desembre, car si guanya el PSoE, el procès està mort i enterrat 300 anys més. I sinó al temps.
"...cosa que confirma que el sentiment independentista *és més alt entre exiliats, com deia l'altre dia."
ResponEliminaEl llenguatge ens diferencia entre els mamífers com els superiors en l'escalafó.
Per a una entrada tan seriosa la paraula "exiliat" no es pot acceptar.
El "exili" és el fet de trobar-se lluny del lloc natural (ja sigui ciutat o nació) a causa de l'expatriació, voluntària o forçada, d'un individu mentre que alguna circumstància, generalment per motius polítics,1 denega explícitament el permís per tornar per amenaces de presó o mort.
Que sapiguem, perdó pel plural, però és necessari, ningú ha marxat d'aquesta Espanya democràtica (ens agradi o no) per amenaces de cárcel o mort, a no ser, i això és un altre cantar, de persones que van marxar del País Basc en temps d'ETA per amenaces a les seves vides.
Crec que tenint una representació àmplia en el Parlament de Catalunya hi ha paraules que no hauríem de posar a la babalà.
Salut
tens molta raó Miquel, no hi havia caigut, encara que exili, espoli, país ocupat, és part del seu llenguatge Miquel. Qui escriu alegrement exiliat no sap el que és l'exili real, el no volgut, ni el que representa pels qui l'han de patir.
ResponEliminaMiquel, si vas al diccionari, mira-ho tot. De l'Optimot:
ResponEliminaexili
1 1 m. [LC] [HIH] [PO] Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics. Fou condemnat a l'exili.
1 2 m. [HIH] [PO] Lloc on viu la persona exiliada.
1 3 m. [LC] Obligació de viure fora d'un lloc, lluny d'una persona, que hom enyora.
2 m. [LC] [HIH] [PO] Sojorn obligat fora de la pàtria.
La tercera accepció justifica de sobres l'ús que en faig. D'obligacions n'hi ha de molta mena, no cal que siguin polítiques ni mortals.
El que no està clar és perquè només voten 10% dels exiliats quan al país la mitjana ha sigut 77%. Realment estem menys motivats? El sistema per regitrar-se és complex i llarg, però no impossible. En alguns casos deu fallar, però tots els altres són per manca de motivació?
ResponEliminaSALVADOR, la farragosa manera de votar els expatriats voluntaris, que no exiliats, és cosa dl PSOE d'en Zapatero, aprovada i modificada amb el suport de CDC i unió que ara se'n queixen, i si us plau, no jugem obscenament amb el diccionari, exiliat es una paraula molt seriosa i terrible pels qui realment es varen haver d'exiliar a la força.
ResponEliminaBenvolgut Salvador Macip:
ResponEliminaNo accepto el seu argument.
Exiliat va ser un cosí de la meva mare al que van condemnar a mort perquè era de la CNT/FAI, igual que la meva mare.
Es va poder deixar anar per peus a Mèxic.
Una altra cosa és els expatriats voluntaris, pel motiu que sigui, però des de 1978, amb el PC i la vinguda de Carrillo en el Senat d'Espanya, no hi ha exiliats polítics.
Si en el Páis Basco, més aixó és un altre cantar.
Salut
Perdoneu tots dos: us esteu fent el diccionari a mida. Si vosaltres no voleu dir exiliats a tota la gent que va a viure fora del seu país em sembla perfecte, però accepteu que és una opció personal. En català "exiliat" té uns significats molt clars, no podeu carregar contra els qui fem servir la paraula segons les normes establertes només perquè a vosaltres no us sembla bé. La meva feina m'obliga a viure fora d'un lloc, que enyoro, per tant amb el diccionari a la mà sóc un exiliat. Vosaltres digueu-ne com vulgueu, però comentaris com el primer del Miquel estan fora de lloc.
ResponEliminad'acord, potser es una questió d'edat i d'interpretació de la paraula, no ens hem oas de barallar per això, però a mi sem fa dificil considerar que tu per exemple ets un exiliat, ni tan sols el Pere i la Teresa que s'en varen anar quan la posguerra a treballar a Montpellier per què aqui no hi habia gaire feina, diria que tan en Miquel com jo reduccionem exiliat a exiliat polític que de fet és com sempre o hem entés. No veig a Messi com un exiliat, per què ens entenguem.
ResponEliminaI al meu entendre, Sr MACIP, la paraula exiliat no és acceptable en la circumstància actual.
ResponEliminaEl Sr TARRADELLAS era un exiliat , no hi ha dubtes, però per raons polítiques ara com ara que algú es vagi de Catalunya no puc concebre-ho.
Una altra cosa és que Ud em digui que s'exilien per qüestions laborals, però això és un altre cantar, perquè per aquest concepte també es van de Barcelona a l'Alt Aragó.
Salut
Estic d'acord amb el que dieu. D'exiliats n'hi ha d emoltes menes i no són comparables. Un refugiat que fuig de la guerra no és el mateix que algú que treballa a un altre país, encara que semànticament es puguin dir igual.
ResponEliminad'això es tracta Salvador, tu pots tornar quan vulguis a casa, un exiliat de guerra no, i fixa't amb tot això he descobert que OSTRACISME ve dels grecs vol dir tambè exiliat, ara entenc lo de condemnat a l'ostracisme.
ResponEliminasalut