.png "English"){kind=small}
M'atrau la filosofia hindú el propòsit essencial de la qual és el de superar
el jo: tot el que faig i tot el que penso és únicament jo i
desgràcies del jo.
Mentre actuem tenim una finalitat; un cop acabada, la
acció no té més realitat per a nosaltres que la fi que hem
perseguit. Res consistent havia, doncs, en tot això, excepte el joc.
Però n'hi ha que tenen consciència d'aquest joc durant l'acció
mateixa: viuen la conclusió a les premisses, el realitzat en el virtual,
minen el seriós pel fet d'existir.
La visió de la no-realitat, de la manca universal, és el resultat
combinat d'una sensació quotidiana i d'un brusc tremolor.
Tot és joc: sense aquesta revelació fulminant, la sensació que un
arrossega al llarg dels dies no tindria aquest segell d'evidència que
necessiten les experiències metafísiques per distingir-se de les seves imitacions:
els malestars. Doncs tot malestar no és sinó una experiència
metafísica avortada.
E.M.CIORAN - DE LA INCONVENIÈNCIA DE NÈIXER.
Habla de metafísica y lo acepto. Lo que está claro es que es anti-neopositivista, ya sabes, tdo el movimiento creado a partir de 1914 en donde sólo las causas que se pueden comprobar y por lo tanto medir, son los válidos.
ResponEliminaO sea que, la frustación, el desasosiego, la tristeza, el amor y todo lo que comporta de inmedible, no es importante.
Cuando se invente un termómetro para medir el malestar , al igual si que muchos se convenceran que tal efecto existe y es real.
Salut
si, nomès que Cioran simplement era un optimista ben informat, el que en diuen un pesimista. I de fet, res no és important,des del moment el que pot deixar de ser.ho passat un temps, el desasosseg, la tristesa, l'amor, són importants temporalment, per tant jo són relativament.
ResponEliminasalut