Solem anar-hi el diumenge després del dia dels morts, o difunts, més que res pel meu pare, que amb lo justet que va suposo va ser el passat l'ùltim any, amb molts números de ser-hi ja l'any vinent, i no és aquesta una afirmació lleugera ni humor negre, ambdòs sabem que està més allí que aqui i que gairebé segur aquest va ser l'últim.
Parlàvem de la Funeraria, els deixebles, o potser mestres d'Al Capone, car aquest matava o feia matar la gent, mentre les funeraries especulen i juguen amb els morts i el dolor dels qui de moment es queden, que encara és mes cruel i miserable.
Enterrar una persona costa un mínim de 5.000 euros, o 10.000 a Barcelona llegia ahir a el Periódico. Perquè? perquè les rapinyaires funeraries en clara connivència amb els ajuntaments viuen d'això, és el seu negoci, el negoci de la mort a costa dels vius, i ho fan obscenament, de manera pulcra i educada, això és cert, pero obscena.
I aquesta història s'hauria d'acabar. Si s'ha d'incinerar a una persona, per a que carall s'han de gastar mil o més euros en un taüt, si a internet en tens de cartró per 30 euros. Aquest taüt s'ha de cremar al poc temps d'haver-lo usat, però no, la Funeraria de torn, en connivència amb l'ajuntament corromput de torn, han decidit el que t'ha de costar enterrar a una persona que de fet ja no ho és, i a més a més bitllo bitllo.
M'hi nego, aixó s'ha d'acabar, el negoci de la mort és dels més obscens, i ningú, ningú hi posa la mà per evitar-lo. La mort no és com deia Vinyoli un canvi més, car és el canvi definitiu, però el que no pot ser, és que morir-se costi un ou, tot plegat per el lucre de la Funeraria de torn i l'ajuntament tambè de torn. I no veig que alcalde dels nous que han sortit a les últimes eleccions es preocupi del tema. De la mateixa manera que tampoc entenc com no hi ha més resposta social, més queixes, sobre aquest obscé dret de cuixa sobre la mort. La Síndica de Greuges de l'Ajuntament de Barcelona ha tornat a treure el tema, insistint en el car que és enterrar una persona, veure'm en que acaba, encara que imagino que és quedarà nomès en el fet impùdic del gest. Per cert, i en el cas de l'ajuntament de Barcelona, seria interessant saber qui hi ha darrere del grup Memora i quan varen pagar per la concesió, que al seu temps ja va ser un escàndol.