LLUÍS COMPANYS (1882-1940) 7.10.15

Lluís Companys (el Tarròs 21-6-1882- Barcelona 15-10-1940) 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya. Convé no oblidar per que el temps passa pero el record dels fets i la ignominia perduren i malgrat hagin passat 75 anys, el record del màrtir assassinat pels feixistes continua viu i el crim segueix impune. ...  llegir aquí

manuscrit sentència de mort

SUPERAR EL JO 6.10.15

M'atrau la filosofia hindú el propòsit essencial de la qual és el de superar el jo: tot el que faig i tot el que penso és únicament jo i desgràcies del jo. Mentre actuem tenim una finalitat; un cop acabada, la acció no té més realitat per a nosaltres que la fi que hem perseguit. Res consistent havia, doncs, en tot això, excepte el joc. Però n'hi ha que tenen consciència d'aquest joc durant l'acció mateixa: viuen la conclusió a les premisses, el realitzat en el virtual, minen el seriós pel fet d'existir. La visió de la no-realitat, de la manca universal, és el resultat combinat d'una sensació quotidiana i d'un brusc tremolor. Tot és joc: sense aquesta revelació fulminant, la sensació que un arrossega al llarg dels dies no tindria aquest segell d'evidència que necessiten les experiències metafísiques per distingir-se de les seves imitacions: els malestars. Doncs tot malestar no és sinó una experiència metafísica avortada.

E.M.CIORAN - DE LA INCONVENIÈNCIA DE NÈIXER. 

L'OBSCÉ NEGOCI DE LA MORT 6.10.15

Solem anar-hi el diumenge després del dia dels morts, o difunts, més que res pel meu pare, que amb lo justet que va suposo va ser el passat l'ùltim any, amb molts números de ser-hi ja l'any vinent, i no és aquesta una afirmació lleugera ni humor negre, ambdòs sabem que està més allí que aqui i que gairebé segur aquest va ser l'últim.

Parlàvem de la Funeraria, els deixebles, o potser mestres d'Al Capone, car aquest matava o feia matar la gent, mentre les funeraries especulen i juguen amb els morts i el dolor dels qui de moment es queden, que encara és mes cruel i miserable.

Enterrar una persona costa un mínim de 5.000 euros, o 10.000 a Barcelona llegia ahir a el Periódico. Perquè? perquè les rapinyaires funeraries en clara connivència amb els ajuntaments viuen d'això, és el seu negoci, el negoci de la mort a costa dels vius, i ho fan obscenament, de manera pulcra i educada, això és cert, pero obscena.

I aquesta història s'hauria d'acabar. Si s'ha d'incinerar a una persona, per a que carall s'han de gastar mil o més euros en un taüt, si a internet en tens de cartró per 30 euros. Aquest taüt s'ha de cremar al poc temps d'haver-lo usat, però no, la Funeraria de torn, en connivència amb l'ajuntament corromput de torn, han decidit el que t'ha de costar enterrar a una persona que de fet ja no ho és, i a més a més bitllo bitllo.

M'hi nego, aixó s'ha d'acabar, el negoci de la mort és dels més obscens, i ningú, ningú hi posa la mà per evitar-lo. La mort no és com deia Vinyoli un canvi més, car és el canvi definitiu, però el que no pot ser, és que morir-se costi un ou, tot plegat per el lucre de la Funeraria de torn i l'ajuntament tambè de torn. I no veig que alcalde dels nous que han sortit a les últimes eleccions es preocupi del tema. De la mateixa manera que tampoc entenc com no hi ha més resposta social, més queixes, sobre aquest obscé dret de cuixa sobre la mort. La Síndica de Greuges de l'Ajuntament de Barcelona ha tornat a treure el tema, insistint en el car que és enterrar una persona, veure'm en que acaba, encara que imagino que és quedarà nomès en el fet impùdic del gest. Per cert, i en el cas de l'ajuntament de Barcelona, seria interessant saber qui hi ha darrere del grup Memora i quan varen pagar per la concesió, que al seu temps ja va ser un escàndol.

ROMA SI PAGA ALS TRAÏDORS 5.10.15

La passió, la gairebè, o sense gairebè, la violència verbal amb que s'ataca als que no són partidaris del SI, és preocupant, sobretot en mitjans com ARA o Nació Digital. Molt ben subvencionats deuen estar per tenir aquesta ceguesa periodística, aquesta falta de respecte al que no pensa com ells, aquesta histèrica sensraó que els iguala a la premsa canallesca de Madrid encara que sigui a les antipodes ideològiques, o potser no tant. És aquest nacionalisme excloent, panfletari, de pensament únic que no admet la discrepancia, ni raona, simplement desqualifica i acusa als traïdors a la patria, assenyalant-los amb el dit, i aixó no és nou, ja va passar fa temps més amunt.

Capdevila i Bassas en son un parell de lamentables exemples,  nomès cal llegir avui els seus articles a l'ARA. Es veu que Roma si que paga als traidors, i a fe que deu fer-ho bé.
No sé si és periodista, si és que encara en queda algún però Jordi Évole, aquí, posa el dit a la nafra i encerta en el diagnostic.