"És arxiconeguda l'anotació de Kafka en el seu diari el 2 d'agost de 1914: "Avui Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda, classe de natació". Per tal gansoneria saludava l'escriptor ni més ni menys que l'arrencada de la I Guerra Mundial.

Jo imagino aquests dies a molts espanyols (catalans inclosos) escrivint entrades similars en els seus diaris: "Avui Catalunya es va independitzar. A la tarda, classe de natació". "Avui s'ha produit la crisi més greu des del 23-F. A la tarda, partida de dòmino". "Avui hi ha hagut un cop d'Estat. A la tarda, tercera temporada de House of cards".

No és que compari el Procés amb la Gran Guerra, ni pensi que ens hem tornat tots kafkians. Més aviat és que, mentre Espanya es trenca, Catalunya desconnecta, patim un cop d'Estat i vivim el pitjor moment des del 23-F (o fins i tot pitjor que el tejerazo, segons alguna periodista), sospito que per a la majoria la gran notícia hispanocatalana de novembre serà ... el Madrid-Barça de d'aquí a dues setmanes.

I fan bé. Perquè per sota del soroll, els escarafalls i els tertulians sufocats demanant un got d'aigua, la veritat és que ahir no va passar res. Res. La majoria del Parlament va aprovar iniciar el camí cap a la independència, sí, però no va passar res. El president del Govern va jurar defensar la democràcia i la unitat d'Espanya. És a dir, que no va passar res.

A molt llarg termini sí, és clar: la votació d'ahir és una fita més en un camí que potser algun dia acabi en un Estat propi. Però no serà ni l'any que ve ni la pròxima dècada, ja que l'independentisme no compta encara amb una majoria social suficient per a aquest viatge. Per iniciar sí, però no per culminar-, no tan aviat. I ho saben.

Ho saben, en primer lloc, els propis promotors. No dubto que la CUP vol la independència, però saben que necessiten més força per aconseguir-la, i sobretot saben que amb Mas i les restes de Convergència no arribaran molt lluny, d'aquí la resistència a mantenir al timó. Ho sap Mas, que no deu tenir tantes ganes ni pressa a aconseguir la independència quan la supedita a la seva permanència en el càrrec. I ho saben també Rajoy, i Sánchez, i tots aquests polítics i periodistes alarmistes que, com segueixin gastant tanta pólvora per només una declaració d'inici de l'inici de l'inici del procés, es quedaran sense fons d'armari verbal per quan arribi el dia de la independència.

Jo imagino a Artur Mas anotant ahir en el seu diari: "Avui iniciem el procés de creació de l'estat català independent. A la tarda, classe de natació". A Rajoy escrivint al seu quadern: "Avui s'ha consumat el desafiament sobiranista. A la tarda, el Marca i un havà". I el director de diari, columnista o tertulià: "Avui s'ha produit un cop d'Estat. A la tarda, pàdel".

Aquest escrit d'Isacc Rosa a EL DIARIO.ES resumeix molt bé la situació, tot i els escarafalls d'uns i altres, ahir no va passar res, ni avui, ni dema ni en molts dies, tot es teiatru i del dolent; bé, si que pot passar quelcom estratosfèricament preocupant, que la CUP faci president de Bongonia a Raül Romeva, cagati lorito, i aqui si que m'esborro de català, me la tallo i em faig monja de clausura. Ço, lo Romeva no pot ser president de Bongonia, un paio tan queco i cursi no pot ser President, no fotem! Escolteu o llegiu el seu discurs d'ahir, la seva pintoresca i desafortunada intervenció, AQUEST HOME TOCA MES QUARTS QUE HORES I NO SAP EN QUIN MÓN VIU..., i és que entre aquest homr, la Forcadell, lÀlbiol i l'Arrimadas, vaja fauna que tindrem al Parlament.  Senyor! Senyor! per què ens has abandonat.