Ara que està a l'ordre del dia cantar una cançó o himne tant bélic com la Marsellesa, - de fet les lletres de tots els himnes patriòtics si fa no fum van del mateix pal -, els Segadors tambè.
Però com els catalans sempre som diferents a als altres, alló que diuen a Madrid de 'el hecho singular catalán' resulta que la lletra dels segadors podria estar inspirada en una cançó jueva del segle XV que lloava Déu. L'himne hebreu és Ein K'Eloheinu (Ningú com el nostre Déu), conegut pels hebreus de tot el món i "sovint es canta al final de l'oració matinal jueva.... o bé, - a Catalunya sempre hi ha dues possibilitats, dos bàndols - com vaig llegir fa temps a la revista Sapiens, fins al segle XXVII la lletra del que és l'himne nacional de Catalunya, no era ni la de Catalunya Comtat Gran, ni la oficial actual. Si més no la lletra era eròtica: parlava de tres segadors que arribaven a un Mas i la minyona els avisava que la seva senyora requeria els seus serveis, no per segar el blat, la civada o l'ordi, ni tan sols la trepadella, sinó per donar-li gaudi a l'esmentada senyora, que es veu anava lleugerament sulfurada i prou esvalotada. 

"Per cert, potser ja seria hora d'anar canviant la lletra de l'himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d'apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que, aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit, crec que ens ha mancat molta sensibilitat”. . .,
. . .  aquest comentari el vaig publicar a el Marmessor de la ignorància fa ja catorze anysI ja sé que la majoria de lletres d'himnes van del mateix pal, o pitjor encara l'himne espanyol que es cantusseja amb el lo, lo, lo, - no confondre amb el tro-lo-lo -, però per molt menys que el que diu la lletra dels segadors s'ha il·legalitzat Batasuna, ANB, SORTU i altres franquícies, i engarjola a Otegi, i amb la llei de Partits a la mà es podrien il·legalitzar tots els qui no reneguessin d'aquesta lletra, Generalitat inclosa. Es miri com és miri, la lletra és infumable. 
..
Reflexionem sobre lletres i lletres d'himnes nacionals, segur que el senyor Espinás en podria fer com amb l'himne del Barça, una de molt més lírica i menys aguerrida i ofensiva per a propis i aliens amb sentit comú, i de passada que li paguin els drets com a autor, no li passi com amb l'himne del Barça que per escriure la lletra no n'ha vist fins ara ni cinc centims de pesseta. 

Qui en sap molt és en Jaume Ayats autor d'un llibre sobre el tema i de qui us en deixo aquest video....