Ahir al mati vaig baixar amb la bicicleta fins a Santiga, està que se surt la natura en aquesta tardor incerta, guapa a rebentar i fins i tot la riera porta una mica d'aigua producte de les últimes pluges, per què segons em varen explicar més tard la mina està embussada, però ja han localitzat el problema i està en vies de sol·lució, això afecta tambe al  safareig que no està pas tan ple com el de la foto que li vaig fer fa un parell d'anys.
A Santiga, a la pared que hi ha al costat de l'Esglesia hi ha un mural començat fa trenta anys (la paret dels sentiments) on cada any s'hi posa una placa o un objecte commemoratiu dedicat a un poeta, que enguany, em va dir un senyor que s'en cuitava estaria dedicada a Joan Margarit.


Habia d'haver esbrinat qui és aquest home que estaba tambè pendent d'un piano que estaven entrant dins l'Esglesia: demà tenim concert - va dir-me-, que vaig intuir era l'ànima cultural del llogarró, per cert, que el cami que voreja el torrent fins l'altre banda de la carretera està encara tallat però s'hi pot passar, millor a peu que damunt la bicicleta.




EL MURAL - DE DRETA A ESQUERRA


.
.
.
.
.