Malgrat la manifestació d'avui dia 7 contra la violéncia masclista, no veig que en general surti en les enquestes que sovint es fan, la preocupació prioritària de la ciutadania per la violència de gènere, aquesta xacra endèmica que no aconseguim superar com a societat moderna i civilitzada que se suposa som.
Per què els hominids les maten? he posat homínids fent cas al professor Eudald Carbonell que ens diu que encara no som humans, tot i que alguns dels comportaments de la part masculina de l'espècie són més aviat de primats. Millor dit, tant de bo ens comportéssim com els primats que en aquest aspecte de la violència de gènere són molt més civilitzats que nosaltres. Confesso que encara no he acabat d'entendre com un home pot matar una dona, malgrat les motivacions més o menys injustificables que podria adduir, cap d'elles és capaç d'aposentar-se al meu cap de manera que ho pugui comprendre.
Les causes són variades i si bé és cert que està estudiat el comportament del maltractador o assassí, la seva tipologia, fins i tot la possibilitat d'evitar la seva actuació, el que no s'acaba de trobar és la manera de eradicar aquesta xacra, ni l'administració hi posa tot el qiue hi hauria de posar. Tants anys que portem per ací, tant que ens pensem hem evolucionat i en el fons a la que ens rasquen una mica la fina capa de civilització que duem al damunt apareix el primat brutal, la bestiota assedegada de sang, que mata, i mata per no res. Per orgull? perquè se sent humiliat? menystingut? traït?. No, mata perquè ha estat mal educat des de petit, perquè tot el seu ensenyament ha estat orientat a que ell és un esser superior al sexe contrari, perquè ningú l'hi ha explicat que la dona s'ha d'estimar, respectar i valorar en la seva justa mida, com a tothom. Se l'hi ha d'explicar que si una relació s'acaba, o la dona decideix acabar-la, està en el seu dret, de la mateixa manera que si és a l'inrevés ell prou ho farà.
Les causes són variades i si bé és cert que està estudiat el comportament del maltractador o assassí, la seva tipologia, fins i tot la possibilitat d'evitar la seva actuació, el que no s'acaba de trobar és la manera de eradicar aquesta xacra, ni l'administració hi posa tot el qiue hi hauria de posar. Tants anys que portem per ací, tant que ens pensem hem evolucionat i en el fons a la que ens rasquen una mica la fina capa de civilització que duem al damunt apareix el primat brutal, la bestiota assedegada de sang, que mata, i mata per no res. Per orgull? perquè se sent humiliat? menystingut? traït?. No, mata perquè ha estat mal educat des de petit, perquè tot el seu ensenyament ha estat orientat a que ell és un esser superior al sexe contrari, perquè ningú l'hi ha explicat que la dona s'ha d'estimar, respectar i valorar en la seva justa mida, com a tothom. Se l'hi ha d'explicar que si una relació s'acaba, o la dona decideix acabar-la, està en el seu dret, de la mateixa manera que si és a l'inrevés ell prou ho farà.
Se li ha de fer entendre que no s'ha de pegar ningú, i no és aquest un problema d'ignorància com podria semblar, es dona en totes les classes socials, tot i que si és cert que la ignorància es un factor que augmenta la possibilitat d'agressions, bé, la ignorància, les dificultats econòmiques, i més factors, factors que tot i ser variats, acaben convergent en un sol objecte d'agressió, la dona.
De vell s'ha maltractat física i psíquicament les dones, des de l'inici suposo, tot i que en general eren maltractes que es suportaven i es callaven sense sortir de l’alcova matrimonial, i així anys i panys d'humiliacions i menysteniment havien fet que aquest maltractament quedés ocult, com si no existís. És normal, fins i tot es deia, ja se sap com són els homes, etc.etc. Jo he sentit a dir a homes diguem-ne "respectables": algun assot de tant en tant els hi va bé, si en el fons els hi agrada, i coses per l'estil.
De vell s'ha maltractat física i psíquicament les dones, des de l'inici suposo, tot i que en general eren maltractes que es suportaven i es callaven sense sortir de l’alcova matrimonial, i així anys i panys d'humiliacions i menysteniment havien fet que aquest maltractament quedés ocult, com si no existís. És normal, fins i tot es deia, ja se sap com són els homes, etc.etc. Jo he sentit a dir a homes diguem-ne "respectables": algun assot de tant en tant els hi va bé, si en el fons els hi agrada, i coses per l'estil.
En els últims anys, és quan moltes dones s'han plantat i han dit prou, i la mà, només li han posat al damunt una sola vegada, no han donat lloc a més agressions i se n'han anat, que ja és fotut que sigui la maltractada qui hagi de marxar de casa seva. I és aquí, en aquest punt de rebel·lía i dignitat de la dona quan comencen a augmentar els assassinats, quan el mascle no suporta l'abandonament i decideix erigir-se en justicier, en un miserable déu venjador del seu honor mancillat, ell, que ni te honor ni dignitat, no suporta li plantin cara i el deixin, i enrabietat, assedegat d'ira i odi, la mata, la mata, la mata. les mata.
I no aconseguim eradicar-ho, ans al contrari, deien avui al diari que les victimes són cada vegada més joves, i el masclisme sovinteja molt entre el nostre jovent, i aquest es el problema, el que deia abans, s'ha de començar per la base, per l'ensenyament, a casa i a l'escola, si no es fa aixi no hi haurà res a fer per mes manifestacions que es puguin fer. El problema és si estàn ben ensenyats els que han d'ensenyar.... el masclisme està genéticament enquistat i es superior a un mateix per més que conscient és controli i no passi d'aqui, de l'interior. Fixeu-vos en un exemple molt simple o ximple: DONA HAVIA DE SER..., que aixequi el braç qui no ho hagi dit mai darrere el volant del cotxe, quan està comprovat que les dones condueixen millor i són més prudents que els homes al volant d'un autòmobil, I això que és nomès un exemple, una questió menor comparat amb lo altre, ens dona però la mesura de l'actitud del mascle, del maleït mascle.
I no aconseguim eradicar-ho, ans al contrari, deien avui al diari que les victimes són cada vegada més joves, i el masclisme sovinteja molt entre el nostre jovent, i aquest es el problema, el que deia abans, s'ha de començar per la base, per l'ensenyament, a casa i a l'escola, si no es fa aixi no hi haurà res a fer per mes manifestacions que es puguin fer. El problema és si estàn ben ensenyats els que han d'ensenyar.... el masclisme està genéticament enquistat i es superior a un mateix per més que conscient és controli i no passi d'aqui, de l'interior. Fixeu-vos en un exemple molt simple o ximple: DONA HAVIA DE SER..., que aixequi el braç qui no ho hagi dit mai darrere el volant del cotxe, quan està comprovat que les dones condueixen millor i són més prudents que els homes al volant d'un autòmobil, I això que és nomès un exemple, una questió menor comparat amb lo altre, ens dona però la mesura de l'actitud del mascle, del maleït mascle.
Es fan volar molts coloms sobre el tema i es defuig un aspecte inquietant, la tendència vers el masoquisme de determinat tipus de dones que van admeten humiliacions fins que la cosa es posa molt lletja, no és estrany que llibres com Història d'O o les obres del Grey aquest estiguin escrits per dones, crec que tot plegat s'ha d'enfocar cap aquí i ensenyar les dones a defensar-se, sortir en processó un dia sí i un altre també ja s'ha vist que serveix per poca cosa, així com les lleis i la resta, el nombre d'assassinats i maltractaments fa anys que no baixa gaire malgrat tantes mides i planys, i també es defuig el component biològic, que cal entomar sense prejudicis
ResponEliminaI no crec que sigui un tema educatiu, hi ha analfabets que no han matat mai una mosca i en els primers graus de l'ensenyament la majoria de dones mestres és aclaparadora
ResponEliminaEn la primera parte estoy con JÚLIA: " la tendència vers el masoquisme de determinat tipus de dones que van admeten humiliacions fins que la cosa es posa molt lletja", y justo hasta aquí.
ResponEliminaEn la segunda parte no estoy de acuerdo: " no crec que sigui un tema educatiu,", yo pienso que si, que hace mucho el entorno, la circunstancia y la manera en que te educan y te crían.
Creo que si de pequeño un niño ve en su casa ciertos aspectos cotidianos (que el padre pone la mesa, lava los platos, hace la compra , tiende la ropa, pone la lavadora o cambia los pañales a el hermano menor...) creo, insisto, que se hace a la idea de una sociedad (la del hogar en este caso) igualitaria, en donde todos aportan un esfuerzo similar , sin que uno de los dos cabezas de familia sea el que lleve la parte dominante.
No se, pero creo que la cosa va por la educación ya desde la base.
Un abrazo a los dos.
salut
no ho tinc tan clar això del masoquisme, en el sentit que tingui a veure amb el masclisme i la mort de dones, a banda que el masoquisme deu ser a ambdues bandes, dic jo, que no sóc entès en la materia. Quan a les manis estic amb tu, no serveixen per a res, encara que en fessin una cada dia.
ResponEliminad'acord, conec més dun cas de parelles d'elevat nivell que tambè han acabat com el rosari de l'aurora a hosties l'un o l'altre. De totes maneres la causa fonamental es que les dones ara ja han deixat de ser submises, i no callen, i o si tornen o foten el camp, i aqui és on el mascle s'esvalota ofès en la seva estúpida dignitat i no ho suporta......
ResponEliminaestic amb tu Miquel, el que vegin de menuts a casa és molt important, reforçat després a l'escola.
ResponEliminasalut
A l'escola fa molts anys que s'educa en la igualtat i conec gent,homes,que van viure violència a casa i són uns sants i també he conegut casos a l'inrevés, crec que hi ha causes interiors inherents a la personalitat de determinats tipus de dones, són habituals casos en els quals es repeteix experiència sentimental amb el maltractador o,per exemple, dones que es casen amb gent de religions tirant a masclistes, no tot és tan senzill... no crec que ara hi hagi més casos que abans, abans se silenciaven i a més a més el càstig de la llei era vergonyós quan la dona 'enganyava', les cançons reflecteixen aquest estat de coses, com ara aquella del preso número nueve o el tango de la nit de reis, o allò de 'es mi hombre, si me pega me da igual', no crec que s'hagi de culpar les víctimes però s'ha de reflexionar a fons sobre tot plegat i no crec gens en això de què l'educació tot ho arregla
ResponEliminaon falla doncs? que s'en denuncien més ara, és evident, però que és el que falla?
ResponElimina