No acabo d'entendre per que haig de lluir un llaç negre i dir que jo també sóc Paris, ni entenc tampoc el minut de silenci que es fa als camps de futbol, tot això són convencionalismes bastant hipócrites i tranuïtats, fàcils de fer i que signifiquen el que volen significar, l'esforç és mínim i es queda bé, que en el fons d'això es tracte. 
Des que vaig anar a la manifestació per intentar evitar l'assassinat de Miguel Angel Blanco pels sicaris d'ETA, i la contraria a la Guerra de l'Iraq (la que ens ha portat aquests fets de Paris i els anteriors 11-S i 11-M), com deia després d'anar a aquestes dues manifestacions, vaig veure que no servia per a res, nomès per tranquilitzar la consciència i tenir la sensació que s'havia fet quelcom, o sia res. Aquest atemptat, el de Nova York, el de Madrid i altres és el preu a pagar per aquesta societat, a banda de tenir cada vegada més restringides les nostres llibertats, la culpa és dels nostres terroristes, dels nostres Estats terroristes, dels nostres fills de puta, com deia Rumsfeld de Saddam Hussein: és el nostre fill de puta, l'hem posat  nosaltres. I nosaltres els altres, que com a mers comparses d'aquest aquelarre poc tenim a dir i a fer, hem d'anar fent com sempre, i si ens agafa algun atemptat, mala sort, serem un dany col·lateral segons de quina banda ens vingui, que aquesta és una altra i si nó, doncs víctimes del terrorisme, i algú de bona fe lluirà un llaç negre per nosaltres, dira Je suis toi, faran minuts de silenci als camps de futbol i hi haurà manifestacions de suport a les víctimes. Unes victimes això si, que serem morts de primera no com aquests pressumptes terroristes segons el Ministre de l'Interior que intenten travessar la mediterrània en pastera i acaben al fons per sempre (400 l'octubre passat) sense que ningu es posi llaços negres per ells, digui Je suis toi, es facin minuts de silenci als camps de futbol i un senyor toqui com a homenatge imàgine al piano al mig del carrer a Paris.