Se sent i llegeix sovint a Espanya aquesta frase que "el nacionalisme es cura viatjant", "aquest no ha sortit del seu poble", "duen la barretina calada fins a les celles i els obstrueix les idees", i coses semblants, dites amb un palès menyspreu, i ho diuen precisament els nacionalistes espanyols que són els menys viatjats.

Sol utilitzar-se des de la 'meseta' quan es vol posar al seu lloc als nacionalistes perifèrics que creuen que les petites coses son les que fan grans diferències i creuen que se senten, en el fons i sovint en la forma, millors, superiors, que de fet és la base fonamental de la ideología de tots els nacionalismes. Cada nacionalisme es creu superior als altres.

No estaria malament que el nacionalisme o xovinisme es curés anant a estiuejar a Alacant o a Extremadura, però tots sabem que no és així. En molts casos, la gent utilitza els seus viatges o accés a altres realitats per enaltir les diferències, sentir-se a gust amb ells mateixos, que és aquest l'error precisament del nacionalisme mesetariper què el nacionalisme perifèric és molt viatjat i fins i tot en el cas català molt visitat per viatgers des de fa molts anys o segles, el que fa que no hagi estat tan aïllat de l'exterior com el nacionalisme 'mesetari', que és el provincià, el poc i mal viatjat. Només cal veure com van d'idiomes Pujol (7) i Mas (5), o Rajoy (2) i Sánchez (3), aquesta és la prova que qui necessita viatjar i sortir del seu poble són precisament els que parlen de solució a un problema que no és de l'altre sinó el seu, però per això cal saber obrir els ulls i veure més enllà del nas, i aquí els de la 'meseta' la boina o el barret cordovès  que el porten calat fins a les celles, el que fa que continuïn estant en la inòpia, i així els hi va.