A Can Basté entrevistaven aquest matí a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que per cert, muda no és, i sembla tenir les idees molt clares, emprant un llenguatge clar, planer i concís, molt allunyat de l'encotillament que usàven alcaldes anteriors. Li ha preguntat Basté si era cert que aspiraba o volia ser Presidenta del Govern Espanyol i ella curt i ras li ha dit que no, que ella el que volia era ser alcaldessa de Barcelona, que era on s'hi sentia a gust i on li agraba treballar.
En això hi estaria molt d'acord, ser l'alcalde del teu poble o ciutat, és el més important que pot ser i fer un a la seva vida, això, i tenir un carrer o plaça amb una placa teva encara que sigui un cop traspassat. Ser Alcalde és molt important, en canvi, ser President del Govern, francament, no té cap importancia ni serveix per a gran cosa, que és el cas invers si s'ocupa una alcaldia, on hi ha i es pot fer molta feina, com és el cas de la Sra Colau.
Cadascú té que saber on està el límit de la seva capacitat. Crec que ella de moment ho té clar. A més no és el mateix ser President d'un païs que alcade d'una ciutat...no és el mateix ser alcalde de Girona que President de la Generalitat...veus? en Carles ho tenia molt clar que la seva capacitat de superació encara no estava culminada...
ResponElimina:D
ResponEliminaGemma, és més important ser alcalde de Girona que President de la generalitat, en el segon cas no tens capacitat per decidir res, tot ja et ve donat de Brusel·les via Madrid,
ResponEliminaHi hà un punt que vol resoldre el nou President i és que no sigui Brusel·les via Madrid sino Brusel·les via Barcelona.
ResponEliminaSer Alcalde tampoc és tan interessant Puigcarbó, sovint has de fer el que diuen els tècnics municipals i estàs sotmès a les lleis... lleis que no ha fet la gent del poble ni l'alcalde i que malgrat això determinaràn molts aspectes justament o injustament productivament o no productivament, atès que son normes regulades per la Generalitat, diputació etc.. Ningú és lliure.
la via és el de menys Gemma, a banda que el nou president sap que aquesta via, aquest punt que vol resoldre es irresoluble, i això el fa d'entreada poc creíble i perillosament proper al tabalot d'en Companys, l'espiritista eixelebrat.
ResponEliminaPer l'altre banda, fixa't que la majoria d'avenços socials que s'han aconseguit en els últims temps venen del món municipal, i els de Sabadell, amb el record encara res d'en Toni Farres sabem de que parlem.
lliure ho és qui no té por.
ResponEliminaSi, potser si, sempre i quant la por no sigui un mateix.
ResponEliminaNo Gemma, la por a un mateix és covardia, deia Punset que la felicitat és l'absència de por, jo no crec en la felicitat, però si en la llibertat. La felicitat com a molt és un instant fugaç, un moment en que tot és al seu lloc, on tot està bé, però és això un instant, mentre que la llibertat por perdurar en el temps.
ResponEliminaDiga'm un pais on la llibertat hagi perdurat en el temps. I en quan a la llibertat personal tampoc veig que sigui perdurable si no fem algo similar a lo que va fer Thoreau... i que consti que jo no no crec que res sigui perdurable..
ResponEliminaperque tot, absolutament tot acava passant...i si no passa es transforma fins al punt que ja no és lo que era...per tant no és...
Petons.
Suïssa, encara que es fer trampes, però és que es pot estar a la PRESÓ i alhora ser lliure, no és fàcil d'explicar ni d'entendre, pero és així, o jo ho veig així.
ResponEliminaFixa't en Catalunya, segons uns quants és un païs ocupat, i en canvi som lliures. Jo, sempre he viscut en llibertat....
jejejeje...aquesta es bona..
ResponElimina