Celia Villalobos, sobre Podemos: 'Tant me fa que portin rastes, però que les portin netes per no pasar-me els polls'
Alberto Rodríguez té 33 anys, és fill d'una mestra i un electricista. És tècnic superior en Química Ambiental i treballa com a operador en una refineria de petroli. Des d'ahir és a més diputat de Podem al Congrés, número u per Santa Creu de Tenerife. I fins que a la ciutadania (i als seus companys de treball) li comenci a sonar el seu nom, Alberto Rodríguez és "el diputat de les rastes". La seva fotografia desfilant per davant de l'escó del president del Govern en funcions i la mirada de Rajoy com si se li hagués aparegut un espectre a l'hemicicle ha estat portada de diversos diaris i ha servit per retratar l'ingrés de l'anomenada nova política a les Corts. Un dia després de convertir-se oficialment en diputat el polític de Podem, i sobretot les seves rastes, ha seguit donant de què parlar. Celia Villalobos, vicepresidenta primera del Congrés, l'única que repeteix a la taula pel que fa a l'anterior legislatura, ha valorat avui el pentinat de la seva senyoria: "Tant me fa que portin rastes, però que les portin netes per no passar-me el polls", ha assegurat durant la seva intervenció al programa de TVE 'La Mañana' de Mariló Montero.A banda que no es precisament un prodigi d'estètica, els cabells sovint bastant esbudellats de Celia Villalobos no són un exemple a seguir, com les seves observacions sobre Alberto Rodriguez o la seva afició senil al Candy Crush. A aquesta senyora se li ha passat l'arros fa temps i toca més quarts que hores, malgrat tot i incomprensiblement, mantè el seu càrrec. Span is different.
Tambè m'agradaria comentar-li a la Sra Villallobos que possiblement els diputats i diputades del seu Partit poden anar molt nets polits, enreçats i engominats, més que ella segur que últimament s'ha deixat anar bastant, però fan una altra mena de pudor, una pudor real a corrupció, a mamoneo, a cinisme, a pocavergonyisme, a hipocresia farisaica, i és una pudor que molesta molt més que la pressumpte pudor del sr. de les rastes o el pentinat imposible d'Anasagasti.
de totes maneres i no per sabut, a destacar un comentari interesant a elpais.es sobre el tema:
No basta vestirse de Hermès para ejercer la política con aseo, pero tampoco es suficiente renunciar a la corbata y colgarse una mochila para convertirla en cercana y honesta
Com m'agrada el que dius avui. Quina poca vergonya té aquesta dona. De joc de "marcianitos" li pot ensenyar molt i molt, d'altres coses segurament no tant.
ResponEliminaDel tema d'ahir no vaig saber explicar-ho bé. Jo et donava plenament la raó, perquè la tens. Jo penso igual, a més estic segur que avui ja la té a la guarderia. Jo només volia dir que a part de "ridi" venia a ser una demostració que han de poder donar el pit a tot arreu. Més que res en llocs on pel que sembla no hi ha cap reglament (com l'INEM o una comisaria) i va ser en aquells llocs on les van fer fora i en una d'elles multada. Però bé, segueixo donat-te la raó.
Josep. les aparences no enganyen, nomès són aparences.
ResponEliminaSIIII, Francesc, SIII!!!
ResponEliminaA la senyora, ni cas, una impresentable, però tampoc tots els qui van peluts, amb motxilla amb bici són bons per 'naturalesa', com puntualiza la frase que copies, quan era jove vaig conèixer mestres d'aquelles que una companya de feina castellana en deia 'de capazo y alpargata' i també hi havia de tot i molta galvana, pels seus fruits els coneixereu però en el fons tot és teatre, amb rastes o amb perruqueria Llongueras, l'hàbit no fa el monjo, que diuen
ResponEliminaes part del mateix teatre Júlia, com el d'ahir amb la mama amamantant al seu nadó, però aixo ñes cura mica en mica, mentre que Villalobos no té cura.
ResponEliminaNo deja de ser curioso e incluso agradable ver personas vestidas diferentes...
ResponEliminaA ver si lo hacen bien..que esta es otra.
el hábito no no hace al monje, diu la dita.
ResponElimina