.

EL D.N.I. - PAPER MULLAT


"La reforma de la llei d'enjudiciament criminal obliga a revisar en sis mesos tots els expedients oberts, això obligarà a una carrera contrarellotge per evitar l'arxivament de 650.000 causes judicials a Espanya, expliquen a el periódico d'avui.
Les associacions de jutges i fiscals coincideixen que la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, que limita les instruccions a sis mesos per a causes senzilles i a 18 per a complexes, els ha posat en un difícil compromís, el de revisar centenars de milers de causes en un temps rècord, fins al 5 de juny de 2016, i pràcticament amb els mateixos recursos humans i materials.
 «És una falta de realisme increïble», resumeix Álvaro García, president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), que parla en boca del col·lectiu que pateix en primer lloc les conseqüències de la reforma. I és que els fiscals són els que ara han de revisar una per una totes les causes en fase d’investigació, una tasca per a la qual han comptat amb un reforç de tan sols 87 persones, de manera que preveuen que hauran de fer moltes hores extres sense deixar de banda el dia a dia de les noves causes.
«Són 87 persones més per acabar amb l’embús de la Justícia a Espanya», critica García, i recorda la circular que va enviar fa uns dies la Fiscalia General –que va haver d’anul·lar davant les protestes–, en què demanava a cada fiscal revisar 25 causes a la setmana, quan 25 qualificacions (escrits d’acusació) és el que fa un fiscal per mes, afirma.
Per García, amb aquesta llei «inaplicable», es produiran dos problemes: el de les causes «incontrolades», és a dir, casos oberts guardats en algun racó del jutjat dels quals no hi ha registre informàtic i s’arxivaran de facto, i els mateixos terminis d’instrucció tancats i poc realistes. Com a exemple, un exhort a un jutjat de Màlaga triga quatre mesos a contestar-se, una comissió rogatòria a Suïssa pot trigar fàcilment un any i un informe psicosocial, sis mesos. «No hem d’assumir aquests riscos, perquè el dia que passi un cas Mariluz o un Gürtel que no puguem perseguir, ens posarem les mans al cap», opina el fiscal."

A finals dels 60's del segle passat, a les beceroles de la informàtica, un comercial de Sabadell, el Sr. Frauca, ens explicava a mi i als meus companys de feina a P.Prat SA. que en el futur avançaria molt el que ara era una informàtica rudimentària, i parlava de pantalles, de teclats, i sobretot, deia que en el futur la informàtica estalviaria molt de paper, que ja no seria necessari, atès la informació es podria guardar en disquets i consultar-la per la pantalla sempre que és volgués. 
Ja podeu veure que malgrat encertar en el desenvolupament de la informàtica, el Sr. Frauca, no la va encertar amb el de l'estalvi de paper, almenys si fem cas a la fotografia, o podem constatar si anem de visita a qualsevol jutjat, encara que possiblement aquí el problema sigui la justícia que va encara més enrere que a finals dels 60's del segle passat, carpetes curulles de fulls din A4, expedients interminables, a lo millor per un simple robatori, el problema és la Justícia rancia, antiga i ineficient. La justícia, notaris, les lleis en general vull dir.
Un exemple senzill del qual en parlava l'altre dia, en morir el pare no hem sabut trobar el llibre de família, per tant, els 3 germans ens hem d'identificar davant d'un notari, per fer-ho, hem de presentar a dues persones no familiars que certifiquin que som fills del pare i la mare, el que ja ho diu el Document Nacional d'Identitat, que deu ser paper mullat, atès, a més a més, hem hagut de demanar la partida de naixement de cada un dels germans, el que ja consta en el DNI, lloc, dia, més i any de naixement, nom del pare i la pare. Tot plegat, un cost de temps, diners i molèsties, i segur que encara faltarà algun altre paper quan avui vagi al notari a portar la resta de paperassa que faltava.
 

3 comentaris:

  1. Bueno , pues ya va siendo hora de que hagan algo. He estado por muchas razones en varios juzgados en los últimos meses y los tiempos judiciales son desesperantes, viven en el siglo XIX, me parece muy bien esta medida..

    ResponElimina
  2. ahi estàn en el siglo XIX, y el problema es que no creo se muevan de allí en mucho tiempo.

    ResponElimina