No he estat mai a Bucarest, la capital de Romania, ni recordo haver vist algun reportatge a la televisió sobre la ciutat, que, de fet, fins avui no havia despertat el meu interés. El motiu del meu interès, és preocupant, o més aviat inquietant, aquesta nit sobre les tres de la matinada he somiat amb les tres fotos que veieu, la de capçalera i les posteriors. Li he comentat a la Rosario quan he anat a buscar el diari, que m'ha dit: mira en internet fotos de Bucarest a ver si sale lo que has soñado...


I se m'escapa, en teoria no pots somiar sobre el que no has vist o no coneixes, per exemple, si no has disparat mai una metralladora, no pots somiar que ho fas, i en això hi estaria d'acord, però aquesta nit he somiat amb aquest pas elevat de Basarab, amb aquest pontet i el tramvia,però amb el terra molt més xop i amb aquest altre pont, i el record és nítid.


Aquesta seria la primera part del somni, a les tres, m'he aixecat i he aprofitat per anar a fer aiguès menores, no solc llevar-me en tota la nit, pero si em desperto vaig al servei.

I ara ve la segona part del somni, que desmonta la teoria dels entesos que diuen que nomès somiem moments abans de despertar-no's.

A Bucarest, coneixia a uns informàtics que eren uns crakcs, però que malvivien fent plantilles per blocs i app d'estar per casa. Un d'ells, tenia una idea que a mi m'interessava i me'ls enduia a Sabadell a una vella nau vora el riu, on muntàvem una empresa IMISNO (impossible is nothing), de moment no cobràven, els mantenia, vestia i alimentava fins que desenvolupessin el producte.
Aquest era un sistema que permetia inserir videos i animació publicitaria als diaris de paper (em sembla ja existeix alguna cosa d'això) de manera que es podia fer a nivell industrial, o sia en la tirada diaria d'exemplars. El primer diari que ens comprava el producte era el Periódico i el tracte era que ens cedia a nosaltres el 20% dels ingressos publicitaris que fes per aquest sistema.
Com la cosa funcionava molt bé, tots els diaris volien el sistema que obviàment haviem patentat arreu, nomès que ara el tracte era ja d'un 30% i clar, els diners entràven a cabassos i els sis informàtics romanesos ja podien cobrar un bon sou, de fet, l'empresa era seva atès jo els hi cedia.
Mentrestant, a la nau del costat d'on estàvem hi vivien set o vuit pidolaires als qui els hi feiem acondicionar unes estadetes dignes, a canvi de que anessin ben vestits i pentinats com un representant de Podemos i cuitessin de l'hort aprofitant els terrenys que hi havien al costat mateix de l'edifici.
Tambè i aprofitant que en ser a baix del riu ens haviem de desplaçar a Sabadell per dinar, creàvem un restaurant que servia per alimentar-nos a nosaltres i als pidolaires i a gent que anava passant per alli amb la bicicleta i s'aturava a esmorzar, atès era al costat del cami. El restaurant es deia 'l'enrrenou' i era independent, o sia facturaba els menjars que servia a l'empresa.
Ah! per anar a a la nau, al terra de casa hi tenia un drone dissenyat pel romanès, en el que em traslladaba.

I aquí ja m'he despertat i no sé com ha acabat el negoci...

Com vereu. és més que el somni d'una nit d'hivern, amb colors per suposat, tot i que la primera part, la de Bucarest m'ha deixat preocupat, a veure si mentre dormo faig viatges astrals i no me n'assabento.