Si algú ens digués que el 3 de juny de 2080 un meteorit xocarà contra la Terra i que es preveu que el seu impacte acabi amb el 70% de la vida del planeta o que el seu xoc implicarà la fi d'aquesta civilització tal i com la coneixem, estic convençut que donaries per fet una mobilització planetària sense precedents que unís els recursos d'universitats, governs, indústria, etc. per tal d'acabar amb aquesta amenaça. Estaríem preocupats, però només més o menys, ja que tothom es posaria mans a l'obra per afrontar i eliminar l'amenaça. 
Doncs bé, la situació no és certa (almenys que se sàpiga) però les conseqüències de les que parlo sí, i bastant. Sense asteroide, tranquils?. No, en aquest cas, l'amenaça som nosaltres mateixos, l'Ésser Humà, el seu creixement i la superpoblació del planeta en el seu actual context. El més preocupant és que, tot i conèixer-se l'amenaça, ningú fins ara s'ha plantejat cap solució ... i pitjor encara, que tampoc es preveu que ningú prengui cartes en l'assumpte a curt o mitjà termini. I per al llarg termini, suposant que algú es prengués seriosament aquest silenciós ultimàtum, la cosa pinta irremeiable.

De tant en tant, apareix un documental d'aquests que remouen la consciència i l'estómac. Aquest seria el cas del que vaig veure ahir a la tarda a Movistar+: "Deu mil milions", l'obra d'Stephen Emmott fruit del llibre publicat fa un parell d'anys i en el qual se'ns ofereix una crua perspectiva apocalíptica al respecte del futur proper al que s'encamina la nostra existència. Les pitjors notícies vénen de considerar que gairebé totes les dades actuals que llancen una perspectiva històrica de com ha evolucionat el nostre planeta en el més pur aspecte d'això que es diu ecosistema, ens ofereixen una visió catastròfica a gran escala... fins i tot pitjor que les prediccions científiques més pessimistes de fa deu anys referent a com estaríem actualment o de com serà la vida dels nostres fills d'aquí a 50 anys. I no és aquesta una qüestió baladi, això, desgraciadament per als que ens seguiran, és el futur que els espera .... 

 El vídeo dura 1 hora i dinou minuts, però crec val la pena veure'l amb calma ....