.

PETIT 1916, LA BOTIGA FANTASMA


La botiga Petit 1916 compleix un segle de vida, posant l'accent en el traspàs de generació en generació del negoci. L'emblemàtica botiga de marroquineria de Sabadell ubicada al centre de la ciutat, rep l'arribada del 2016 amb els braços oberts. L'establiment celebra, a partir de l'1 de gener, 100 anys, un segle d'història. A més d'aquest aniversari és una clara demostració de la preservació d'un llegat que passa de generació en generació i d'activitat viva del comerç local, com diu una de les filles del propietari, Ramon Petit Llobet, Rosa Petit. Ho expliquen avui a la Vanguardia.

Ramon, de 95 anys, encara es passeja pel local, encara que ja no treballa, el mateix en què va néixer i va créixer. Avui dia Petit 1916 ven maletes, bosses, carteres, cinturons i paraigües. "Al principi de començar el meu pare ja venia bosses", apunta Rosa, tot i que el producte s'ha anat "actualitzant", afegeix. El seu avi, Josep Petit, va arrencar elaborant persianes i espart, un material amb el qual van treballar i van tractar durant anys. Un ofici que va aprendre Ramon.

Fins i tot quan ell va marxar fer de soldat a la Guerra Civil Espanyola durant set anys, del 1938-1945, la persiana de la botiga es llevava cada dia. Una acció que continuarà els propers anys "si superem aquesta crisi", diu Rosa.
Per ara ella, amb la seva germana Àngels i una de les nétes del propietari prova de tirar endavant el negoci i reivindiquen el comerç de proximitat davant els grans superfícies que envolten la ciutat. A més, la empredenduría familiar s'ha desplegat per Sabadell i el Vallès. L'establiment espera celebrar una gran festa el 19 de març, el dia de Sant Josep." 

He escrit la botiga fantasma perquè malgrat ser de Sabadell des de fa 70 anys, pasar pel carrer de Sant Quirze dos o tres cops per setmana, i ser dels que s'hi fixen quan passegen pel carrer, sempre a la recerca d'una fotografia o de quelcom diferent o interessant, en una ciutat tan gris com Sabadell, fins aquest matí desconeixia aquesta botiga que per a mi es fantasma, atès s'ha amagat de mi durant 70 anys, i és difícil; hauré d'anar a veure-la, i partir d'ara fixar-m'hi més quan surti a passejar per la meva ciutat. 
Llarga vida doncs al Petit 1916, encara que per a mi acaba de nèixer avui.
 

7 comentaris:

  1. LLarga vida ¡¡¡¡
    Molt llarga vida..
    Un reportaje de primera ¡¡¡
    Salut

    PD:
    Pasat, sis plau...:
    http://www.lavanguardia.com/politica/20160105/301196835362/el-problema-no-es-la-cup.html

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha alguna cosa o persona que està allà, al costat teu, des de tota la teva vida i no l'havies vist ni conegut, la vida és una caixa de sorpreses.

    ResponElimina
  3. ostres Miquel, l'estaba preparant per publicar-lo al blog en Castellà quan he vist el teu enllaç, es molt bo, i afina Jorba. EM SEMBLA QUE TENIES RAÓ, PELS MOVIMENTS QUE ES VAN VEIENT EN EL QUE DEIES DE JUNQUERAS.

    SALUT

    ResponElimina
  4. avui m'hi passaré Júlia, es possible que l'hagi vist una munió de vegades sense veure-la, que no hagi cridat la meva atenció, vaja, és un carrer peatonal pel que hi paso dos o tres cops per setmana....

    ResponElimina
  5. Esta mas que claro, Franccecs.La estrategia d Junqueras funciona, y Tarda hace de poli malo.
    La CUP esmlo mas coherente que hay. Pero date cuenta de la estrategia d ER...ahora se ha cargado al Baños y con ello parte d las personas que le han votado. Y estos votos que eran de Baños pasaran a formar parte de ER...
    Ojo con el capellán del Vaticano...es genial..
    Salir
    Miquel

    ResponElimina
  6. Doncs si, sembla que el guió és aquest.

    ResponElimina
  7. Doncs si, sembla que el guió és aquest.

    ResponElimina