La botiga Petit 1916 compleix un segle de vida, posant l'accent en el traspàs de generació en generació del negoci. L'emblemàtica botiga de marroquineria de Sabadell ubicada al centre de la ciutat, rep l'arribada del 2016 amb els braços oberts. L'establiment celebra, a partir de l'1 de gener, 100 anys, un segle d'història. A més d'aquest aniversari és una clara demostració de la preservació d'un llegat que passa de generació en generació i d'activitat viva del comerç local, com diu una de les filles del propietari, Ramon Petit Llobet, Rosa Petit. Ho expliquen avui a la Vanguardia.

Ramon, de 95 anys, encara es passeja pel local, encara que ja no treballa, el mateix en què va néixer i va créixer. Avui dia Petit 1916 ven maletes, bosses, carteres, cinturons i paraigües. "Al principi de començar el meu pare ja venia bosses", apunta Rosa, tot i que el producte s'ha anat "actualitzant", afegeix. El seu avi, Josep Petit, va arrencar elaborant persianes i espart, un material amb el qual van treballar i van tractar durant anys. Un ofici que va aprendre Ramon.

Fins i tot quan ell va marxar fer de soldat a la Guerra Civil Espanyola durant set anys, del 1938-1945, la persiana de la botiga es llevava cada dia. Una acció que continuarà els propers anys "si superem aquesta crisi", diu Rosa.
Per ara ella, amb la seva germana Àngels i una de les nétes del propietari prova de tirar endavant el negoci i reivindiquen el comerç de proximitat davant els grans superfícies que envolten la ciutat. A més, la empredenduría familiar s'ha desplegat per Sabadell i el Vallès. L'establiment espera celebrar una gran festa el 19 de març, el dia de Sant Josep." 

He escrit la botiga fantasma perquè malgrat ser de Sabadell des de fa 70 anys, pasar pel carrer de Sant Quirze dos o tres cops per setmana, i ser dels que s'hi fixen quan passegen pel carrer, sempre a la recerca d'una fotografia o de quelcom diferent o interessant, en una ciutat tan gris com Sabadell, fins aquest matí desconeixia aquesta botiga que per a mi es fantasma, atès s'ha amagat de mi durant 70 anys, i és difícil; hauré d'anar a veure-la, i partir d'ara fixar-m'hi més quan surti a passejar per la meva ciutat. 
Llarga vida doncs al Petit 1916, encara que per a mi acaba de nèixer avui.