Passava Cioran per un poblet i va entrar en una casa no hi havia una avia moribunda, tota la familia la vetllava, i ell van intentar donar-els-hi ánims. Un noi que estava molt afectat li va dir: no hi ha res a fer, senyor, no hi ha res a fer.
Dic això, perquè sovint caiem, o almenys caic jo en aquesta sensació d'impotència davant uns fets determinats, d'un no hi ha res a fer, d'un conformisme estoic davant el que crec inevitable. Sol ser bastant comú, i aleshores es quan un s'adona que si en comptes d'abandonar-se a aquesta resignació contemplativa, es passa a l'acció i sobretot és té la tenacitat necessària, si que hi ha a fer, com s'ha vist en el cas de l'obertura de les foses comunes de Guadalajara, o en un cas que he viscut de prop...

Quicu Romeu donava les gràcies fa uns dies a les 10.657 persones signants de la petició que va penjar a Change.org per demanar a la Fiscalia Superior de Catalunya que investigués manos limpias. Vaig signar la petició, d'un cas el de Manos limpias que me n'havia queixat en més d'un ocasió, que havia demanat s'investiguessin les seves fons de finançament, però no havia fet el pas, m'havia quedat nomès en l'acte impúdic i comode del gest, fàcil, des de la comoditat de casa, i aquí Quicu Romeu i altres han donat el pas i han aconseguit en principi que la Fiscalia Superior investigui a Manos limpias. Possiblement la investigació acabarà en no res, però el que importa es que Quicu ha demostrat que si hi ha res a fer, ell ho ha fet. Gràcies.