Segueixen al seu despatx. Els que han de prendre una decisió i no ho fan. Ens van dir que estaven commoguts amb la imatge d'Aylan. Però han passat quatre mesos i ni un sol gest. Ni tan sols després que hàgim tingut notícia d'un nou naufragi amb 40 morts, 17 d'ells nens. Com Aylan. I davant d'això molts ens vam quedar estupefactes quan vam saber que sis bombers espanyols havien sigut detinguts a Grècia per fer el que altres no fan.

Parlo amb Manolo, un d'aquells herois. M'explica que la nit que tot va passar el seu vaixell no sortia perquè l'havien de reparar i n'havien de revisar l'assegurança. Estaven tots sis arran de mar traient la gent dels bots. Els van trucar uns companys d'una oenagé danesa perquè hi havia un vaixell enfonsant-se. «Vam anar cap a allà i allà va ser on van aparèixer els guardacostes grecs. La nostra llanxa va ser envoltada per tres vaixells i ens van demanar que tornéssim a port». Al matí els van dir que estaven acusats de tràfic de persones i possessió d'armes (les navalles que duen sempre a sobre per als rescats). Va començar llavors una llarga espera: el calabós de l'autoritat portuària, que et tractin com a un delinqüent i et facin posar com a tal per a la fitxa policial, que et duguin emmanillat davant un jutge. «El meu fill de 4 anys va veure aquella imatge per televisió», explica Manolo amb coratge.

Quan li pregunto per què van decidir anar a Lesbos em parla d'Aylan. Diu que ell i dos amics més feia temps que pensaven què podien fer per donar un cop de mà. I quan van veure aquell nadó estès entre l'aigua i la sorra es van posar mans a l'obra. «Vam fer una associació per anar-hi més organitzats i preparats. Vam demanar prestada una barca i en un dels nostres cotxes, que encara segueix a Grècia, hi vam enganxar la barca i ens en vam anar. Vam sortir el 3 de desembre i vam trigar 58 hores. D'una tirada. Sense parar, només per repostar». Van anar a l'autoritat portuària per informar que tenien la documentació i la preparació necessàries per treballar en rescats. «De fet, els mateixos que ens van detenir ens demanaven ajuda de tant en tant».

Manolo fa més de 20 anys que treballa de bomber. «He vist moltes coses, però això m'ha desbordat com a ésser humà. Jo he vist aquell mar, aquells nens, enmig de la nit», diu. Per això quan els van alliberar del calabós es van enfundar els equips de neoprè i van tornar a entrar a l'aigua abans de tornar a Espanya.

Tornar a Lesbos

Li pregunto si tornaran a Lesbos: «És clar. La primera vegada que la meva dona va parlar amb mi després de la detenció es va posar a plorar. Però no pel que ens havia passat. Plorava perquè mentre vaig estar al calabós van morir tres nens i ella creu que potser hi hauríem pogut fer alguna cosa». Aquests sis herois han salvat en 45 dies 15.000 persones a Lesbos, segons els seus comptes. Aquestes són les dades. I teves les conclusions.

'RESCATS'
Ana Pastor
periodista
EL PERIODICO.CM