TORNAR A LESBOS 23.1.16

Segueixen al seu despatx. Els que han de prendre una decisió i no ho fan. Ens van dir que estaven commoguts amb la imatge d'Aylan. Però han passat quatre mesos i ni un sol gest. Ni tan sols després que hàgim tingut notícia d'un nou naufragi amb 40 morts, 17 d'ells nens. Com Aylan. I davant d'això molts ens vam quedar estupefactes quan vam saber que sis bombers espanyols havien sigut detinguts a Grècia per fer el que altres no fan.

Parlo amb Manolo, un d'aquells herois. M'explica que la nit que tot va passar el seu vaixell no sortia perquè l'havien de reparar i n'havien de revisar l'assegurança. Estaven tots sis arran de mar traient la gent dels bots. Els van trucar uns companys d'una oenagé danesa perquè hi havia un vaixell enfonsant-se. «Vam anar cap a allà i allà va ser on van aparèixer els guardacostes grecs. La nostra llanxa va ser envoltada per tres vaixells i ens van demanar que tornéssim a port». Al matí els van dir que estaven acusats de tràfic de persones i possessió d'armes (les navalles que duen sempre a sobre per als rescats). Va començar llavors una llarga espera: el calabós de l'autoritat portuària, que et tractin com a un delinqüent i et facin posar com a tal per a la fitxa policial, que et duguin emmanillat davant un jutge. «El meu fill de 4 anys va veure aquella imatge per televisió», explica Manolo amb coratge.

Quan li pregunto per què van decidir anar a Lesbos em parla d'Aylan. Diu que ell i dos amics més feia temps que pensaven què podien fer per donar un cop de mà. I quan van veure aquell nadó estès entre l'aigua i la sorra es van posar mans a l'obra. «Vam fer una associació per anar-hi més organitzats i preparats. Vam demanar prestada una barca i en un dels nostres cotxes, que encara segueix a Grècia, hi vam enganxar la barca i ens en vam anar. Vam sortir el 3 de desembre i vam trigar 58 hores. D'una tirada. Sense parar, només per repostar». Van anar a l'autoritat portuària per informar que tenien la documentació i la preparació necessàries per treballar en rescats. «De fet, els mateixos que ens van detenir ens demanaven ajuda de tant en tant».

Manolo fa més de 20 anys que treballa de bomber. «He vist moltes coses, però això m'ha desbordat com a ésser humà. Jo he vist aquell mar, aquells nens, enmig de la nit», diu. Per això quan els van alliberar del calabós es van enfundar els equips de neoprè i van tornar a entrar a l'aigua abans de tornar a Espanya.

Tornar a Lesbos

Li pregunto si tornaran a Lesbos: «És clar. La primera vegada que la meva dona va parlar amb mi després de la detenció es va posar a plorar. Però no pel que ens havia passat. Plorava perquè mentre vaig estar al calabós van morir tres nens i ella creu que potser hi hauríem pogut fer alguna cosa». Aquests sis herois han salvat en 45 dies 15.000 persones a Lesbos, segons els seus comptes. Aquestes són les dades. I teves les conclusions.

'RESCATS'
Ana Pastor
periodista
EL PERIODICO.CM

RAPPEL I LES 4 LLIGUES DEL BARÇA 23.1.16

Parlava l'altre dia de somnis, premonicions i viatges astrals, i m'ha vingut a la memòria una predicció que semblava impossible pero que es va produir. Me la va fer Rappel, fa ja temps. Aquesta és la història.

Durant cinc dies vaig fer d'acompanyant de Rappel. El motiu és que treballava en una empresa de confecció de pell i amb motiu de la celebració de Piel Espanya, convidaven gent "famosa" per omplir l'estand (cobrant clar) i se'ls havia d'anar a recollir a l'hotel, deixar-los a l'estand, portar-los a menjar, etc. Hi havia gent com Pitita Ridruejo i el seu marit, el pianista Campuzano, Agustín Pantoja o Gunilla Von Bismarck. Res de nou ja que la fórmula no és nova. Però el que dóna un punt de paranormalitat a l'assumpte són les converses que vaig mantenir amb Rappel. Confessava l'home, que feia un programa en directe des de l'estand endevinant el futur i aquestes coses, que el seu treball era un 90% de psicologia i un 10% d'intuïció, de premonicions, i com la mateixa persona que trucava, sovint donava les pistes de el que volia escoltar del vident.

Però un dia que anàvem amb taxi des de l'Hotel a la Fira, parlant de futbol, Rappel em va dir: tu que ets tan culer, sàpigues que he tingut una premonició, i sé quan és una premonició - va reblar - El Barça guanyarà quatre lligues seguides amb Cruijff. Venia en el mateix taxi Agustin Pantoja i tots dos ens varem mirar dient sense dir-ho: aquest paio és un fantasma total.

Però el cert és que el Barça va guanyar quatre lligues seguides, o dues les va perdre el Madrid i l'altra el Super Depor, i un ja no sap ja que pensar dels poders de Rappel. Si era un "farol", li va sortir rodó, com una pilota de futbol, és clar, o potser era el 10% de premoniciós que deia tenia. 

LA TRANSACCIÓ ESPANYOLA 22.1.16

 "Les fosses comunes de la dictadura feixista espanyola són obertes per ordre d'una jutgessa argentina, i un ex-jerarca del règim buscat per Interpol parla de cançons a la tele".

El magnífic documental de TV3 La cançó censurada ens mostrava un exjerarca de la dictadura franquista, Rodolfo Martín Villa –amb una ordre de detenció de la Interpol que l'Estat espanyol es nega a executar– parlant tranquil·lament a càmera de cançons i cantautors censurats.

Poques hores abans, a Guadalajara, una anciana de 90 anys, Ascensión Mendieta, assistia emocionada a l'exhumació de les restes del seu pare, Timoteo, enterrades en una fossa comuna al costat d'altres centenars de republicans assassinats pel terrorisme d'Estat als voltants del cementiri de la ciutat.

Dos detalls que tornen a posar de manifest que la democràcia, a Espanya, és a la cuneta, com tantes fosses comunes encara per identificar i obrir. L'espanyola és una democràcia de cartró pedra, sense divisió de poders i amb el poder concentrat gairebé en les mateixes famílies des del triomf del feixisme. L'obertura de la fossa de Guadalajara ha estat a instàncies d'una jutgessa argentina, que investiga uns crims contra la humanitat que l'estat espanyol es nega a esclarir. 

El que acaba de definir el quadre, és que les mostres d'ADN de les restes exhumades s'hauran d'enviar a l'Argentina, que les identificarà gratuïtament, perquè l'estat espanyol es nega a fer-se càrrec del cost, aproximadament 600 euros per cos. Vergonyós.

Cada vegada es veu més clar que la tan lloada Transició va ser una transacció amb la dictadura per assegurar la impunitat dels responsables del règim i per mantenir els privilegis obtinguts mitjançant el terror, l'espoli i la repressió. 40 anys després, encara els hem de veure somrient per la tele, mentre els cossos i les ànimes de tants avis i àvies encara esperen a les cunetes una reparació de justícia. 

Germà Capdevila, 
naciodigital.cat

UN POBRE IDIOTA 22.1.16

Diuen que els camins del senyor son inescrutables, el senyor dels cristians, obviàment, perquè els camins i les decisions del senyor dels infidels per nosaltres i infidels nosaltres per a ells són esperpèntiques i surrealistes. Vegeu sinó, el gran muftí de Arabia Saudita, Abdulaziz al Asheikh, que ve a ser pels cristians com el Gran Barrufet versió bonavista, ha dictaminat prohibir els escacs per considerar que aquest joc és "una pèrdua de temps i diners i un motiu d'odi i enemistat entre els jugadors", el que contradiu les lleis islàmiques, informa 'The Guardian'. 

L'autoritat religiosa va argumentar la seva decisió fent referència al versicle de l'Alcorà que prohibeix "intoxicacions, jocs d'atzar, la idolatria i l'endevinació". El rotatiu britànic assenyala que una prohibició completa dels escacs és improbable, però és possible que rebi l'estatus de 'vici menor' com la música. Meravellós, cada dia em sorprenc de la versatilitat interpretativa de l'Alcorà, o potser no sé jo interpretar el que tinc a casa, però que es pot esperar d'algú que qualifica a la música de vici menor, algú que és capaç de blasfemar així de la música no em mereix cap respecte, és més, és algú que no ha entès res de la vida en general ni en particular, i és per tant un idiota, un pobre idiota. I és que només ens pot salvar de l'estultícia i el caos, la poesia i la música. Fora de la música i la poesia, tot, fins i tot la soledat i l'avorriment, és mentida. Són justament ambdós conceptes, però millorats. No hi ha doncs cap altra esperança, i ni tan sols sé si cal aferrar-se o recòrrer a Bach, Mozart, Beethoven o a Pat Metheny.

TU NO ZABE LEE GA NATURÁ 22.1.16

Rebo una carta del Sr Gas i el Sr. Natural en la que em diuen que en aquests últims anys no han pogut obtenir la lectura del meu comptador de gas. Que pot ser que els hagi proporcionat la lectura pels canals habituals però que per això no disposen de la lectura real, que com a mínim un cop l'any ha de ser això real. O sigui que he de fer una foto i enviar-la a un correu electrònic de la companyia o a l'app YoleoGas. 

És fantàstica la capacitat de estultícia i inanitat d'aquestes companyies, grans companyies deixades de la mà de Déu en mans dels homes incompetents sistemàtics, Quan més gran és l'empresa, més gran és el seu nivell d'ineficiència, d'això ja ens n'havia advertit Dilbert. Ho dic perquè a part d'apuntar cada vegada els números al paper que deixen a l'ascensor i a l'entrada, com tot i això no facturaven correctament, vaig anar a reclamar a l'oficina de la Companyia, una oficina petita, poc acollidora i abarrotada de gent (gairebé 2 hores van trigar a atendre'm) total per dir-me que no podia ser, que igual apuntava malament els números, etc, o sigui que no em van solucionar res i la culpa era meva per no saber apuntar els números.

A la següent lectura, com sempre truquen a casa perquè els obri la porta, vaig fer pujar a la senyora que recollia els papers, li vaig explicar el cas i va treure la foto del comptador encara em va dir: a la foto encara li fan menys cas que al paper. Ole els teus 'güevos' em vaig dir.

I aquí em teniu, he de fer una foto del comptador i enviar-la a una adreça de correu, donant-los una informació que ja tenen o haurien de tenir en el seu poder, em donen ganes de fer-me un calb i enviar-lo-.

I tot és tan senzill com que, o el/la qual la recull els papers els llença al primer contenidor de paper que troba, o els lliura a un lloc equivocat i ningú s'ha assabentat encara, si no ja em explicaran el Sr. Gas i el Sr. Natural, que carall fan amb la lectura del meu comptador i el d'altres, ja que la carta és informatitzada. TU NO ZABE LEE GA NATURÁ, els diria Bito Manué.

MONCLOA ¿DÍGAME? 21.1.16

Un imitador del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aconseguit aquest dijous parlar des d'un programa de ràdio català FRICANDÓ MATINER.(el matí i la mare que el va parir) amb el president del Govern espanyol en disfuncions, Mariano Rajoy. Aquest, abans de saber que tot era una broma, s'ha compromès a tornar a trucar-li dilluns que ve per intentar fixar una data de reunió, possiblement en 24 o 48 hores.
"Li proposo una cosa, com que aquesta setmana el Rei està amb les consultes, segons com quedi aquest assumpte, que jo no sé com quedarà, dilluns 25 li puc trucar i, segons com estiguem, si hi ha investidura o no, i el temps, jo tinc l'agenda molt lliure amb la qual cosa la podríem fixar per d'aquí a 24 o 48 hores", ha dit Rajoy a qui creia cap de l'Executiu català.
Ha estat en aquell moment quan el programa ha confessat que tot era una broma, a la qual cosa el president en funcions ha respost: "Això no és seriós, facin el que vulguin però això no és seriós", i s'ha interessat pel nom de l'emissora de ràdio que li trucava.
Es tractava del magazín 'El matí i la mare que el va parir' de l'emissora Ràdio Flaixbac. Una persona del programa ha trucat a Presidència del Govern espanyol presentant-se com "Marc Casanovas, adjunt de la Presidència de la Generalitat", demanant parlar amb Rajoy de part de Puigdemont.
El programa ha retransmès la conversa amb una secretària que informava que el president estava reunit però podia tornar la trucada en 10 minuts, però el locutor radiofònic ha respost que tornaria a trucar ell en 15.
El fals Puigdemont ha tornat a telefonar i Rajoy l'ha saludat amb un "president, com va la vida". El suposat president català s'ha mostrat "encantat" de parlar amb el cap de l'Executiu espanyol, a qui aquest ha respost amb un "igualment", i li ha recordat que tots dos es van conèixer durant la inauguració de l'AVE a Girona, quan l'avui president català era alcalde de la població.
"Ja tocava que parléssim vostè i jo", diu l'imitador i, després de l'assentiment de Rajoy, afegeix que haurien de buscar un dia "ara que hi ha nou interlocutor en tot l'assumpte, per començar amb bon peu". "Molt bé", diu Rajoy. "Ja sabem el que ens direm, però per fer-ho oficialment", continua el fals president català. "Per fer-ho", concedeix el president espanyol.
En aquell moment és quan el cap de l'Executiu espanyol en funcions es mostra disposat a tornar a trucar-li dilluns que ve per fixar una reunió.
Just després, el presentador del programa confessa que tot ha estat una broma --"no ens pensàvem que això podria arribar a sortir així", diu el presentador, Carles Pérez-- i que al costat té un imitador de Puigdemont.
"Potser estem tan sorpresos com vostè", ha afirmat el presentador, que li ha agraït el seu "fair play i la seva cintura" i li ha demanat "que parlin". "D'acord, moltes gràcies", s'ha acomiadat Rajoy.

Sembla que els filtres de la Moncloa esan rovellats i s'han deixat colar aquest gol per tot l'escaire, la prova és que els del fricandó han provat el mateix a la inversa i a Palau s'ho han olorat i els han dit 'estate por ahí que ya te llamaré'. De fet, ja em veig a venir que si truca un dient que és Miguel Gila i que vol parlar amb el President en disfuncions, també li passen, la Centraleta de la Moncloa, és com 'el Corral de la Pacheca', a banda que veient el Menistre de l'Interior que té Espanya tampoc ens hauria de sorprendre el que ha passat, són una colla d'aficionats, com els becaris del degradat noticiari de la sexta en donar ahir nit una falsa i manipulada exclusiva sobre la CUP, Podemos i un que és sogre d'un d'Eta i el seu viatge a Veneçuela fa dos anys, convidats pel President Maduro, que no era pas d'amagatotis, ans el contrari, era ben públic i notori, però aquests becaris del pseudo noticiari de la sexta ja es veien guanyant el Pulitzer, per la noticia que creien donar en rigorosa primicia. #Nos van a dar... pero bien!, deien a twitter en una auto promoció interna de la cadena escombraries, i tenien raó, les van a dar, per innocents, per burrus o per capullus manipuladors, és el que té el periodisme actual, sobretot el televisiu, becaris indigents mentals a tot ritme. Marededéu! Marededéu!, sort que ens queda La Razón i Paquito Marhuenda per informar-nos del que realment està passant al país.

Per cert, aprofito per desmentir que el President Puigdemont que és mig parent meu, per part de Puig, sigui calb i alló que duu al cap sigui un motxo de la mery, és cabell i ben seu, esbudellat, però ben seu.

OK CORRAL 21.1.16

Saps donar potades, cops de colze, empentes a dojo i trepitjar a un contrari quan és al terra?. De ser així, no cal que sapigues jugar a futbol, ja ho pots fer amb l'Athletic de Bilbao, un equip que juga al OK Corral, no a la Catedral i que té de llarg, la pitjor y menys entesa afició del món, possiblement perquè mai han vist al seu equip jugar a futbol, de fet no saben que és això, i els equips contraris no els hi poden ensenyar, prou feina tenen a aguantar com poden faltes reiterades, cops de colze i empentes a dojo. I porten així anys i panys, repartint llenya a dojo i prou. Ja deia Schuster que anar a Bilbao era anar a la guerra, allí varen lesionarlo a ell, i greument a Maradona, i Villar, l'impresentable president de la Fedeaberració espanyola de futbol va donar un cop de puny a Johan Cruijff. 

Una afició que té la barra de xiular Iniesta per una entrada que va rebre fa un parell de temporades i que el podia haver lesionat greument, o sigui, una impresentable afició, que aplaudeix als seus jugadors quan fan faltes amb alevosia als contraris. Deia avui a la retransmisió de Rac1 Jordi Costa que quan es retiri escriurà un llibre sobre la superentesa afició de Sant Mamés, no cal. ja l'escriuen ells lamentablement cada diumenge i es retraten tots sols. A fer la mà.