Potser per un excès de lucidesa o simplement per ser conscients de l'entorn, no som a casa de cel·lebrar res, com a molt l'aniversari del naixement, simplement com a certificat de supervivència un any més en aquest ermot en el que ens ha tocat viure.
Dins aquest paratge inhospit, he sobreviscut a unes altres festes de nadal, i, cada vegada costa més i es fa més feixuc, suportar l'estat d'embadaliment de l'entorn que es banalitza i augmenta any rere any, l'ùnic que salvaria és el dia de reis que venen tons a dinar a casa, però que a mesura que es van fent grans els nets perd en intensitat. I ni tan sols em queda el consol de deixar lliscar per la cara llàgrimes perfumades de ginebra ara que s'ha posar de moda el gin tonic. Jo no estimo el Gran germà, el detesto visceralment, profundament. Un altre nadal és possible, pero no aquest. Un altre Messi si us plau, el meu soma.
Tags:
DE LA VIDA
A mí me da todo igual que me da lo mismo.
ya han pasado las fiestas y vuelvo a lo normal, que es lo que deseaba.
Por lo demás ya sabes que intento pasar de fútbol y de banderas, pero me lo hacen complejo, porque practicamente es imposible.
i a més a més amb unas partits escalfadets., i encara falta el de dimecres vinent a Cornella-Esplau-El Prat.
Respiro a els polítics, Francesc, aixó si que és segur.
Salut
POLÍTICS? això és una altra mena de bestiar