Diuen que els camins del senyor son inescrutables, el senyor dels cristians, obviàment, perquè els camins i les decisions del senyor dels infidels per nosaltres i infidels nosaltres per a ells són esperpèntiques i surrealistes. Vegeu sinó, el gran muftí de Arabia Saudita, Abdulaziz al Asheikh, que ve a ser pels cristians com el Gran Barrufet versió bonavista, ha dictaminat prohibir els escacs per considerar que aquest joc és "una pèrdua de temps i diners i un motiu d'odi i enemistat entre els jugadors", el que contradiu les lleis islàmiques, informa 'The Guardian'. 
L'autoritat religiosa va argumentar la seva decisió fent referència al versicle de l'Alcorà que prohibeix "intoxicacions, jocs d'atzar, la idolatria i l'endevinació". El rotatiu britànic assenyala que una prohibició completa dels escacs és improbable, però és possible que rebi l'estatus de 'vici menor' com la música. Meravellós, cada dia em sorprenc de la versatilitat interpretativa de l'Alcorà, o potser no sé jo interpretar el que tinc a casa, però que es pot esperar d'algú que qualifica a la música de vici menor, algú que és capaç de blasfemar així de la música no em mereix cap respecte, és més, és algú que no ha entès res de la vida en general ni en particular, i és per tant un idiota, un pobre idiota. I és que només ens pot salvar de l'estultícia i el caos, la poesia i la música. Fora de la música i la poesia, tot, fins i tot la soledat i l'avorriment, és mentida. Són justament ambdós conceptes, però millorats. No hi ha doncs cap altra esperança, i ni tan sols sé si cal aferrar-se o recòrrer a Bach, Mozart, Beethoven o a Pat Metheny.