"Les fosses comunes de la dictadura feixista espanyola són obertes per ordre d'una jutgessa argentina, i un ex-jerarca del règim buscat per Interpol parla de cançons a la tele".

El magnífic documental de TV3 La cançó censurada ens mostrava un exjerarca de la dictadura franquista, Rodolfo Martín Villa –amb una ordre de detenció de la Interpol que l'Estat espanyol es nega a executar– parlant tranquil·lament a càmera de cançons i cantautors censurats.
Poques hores abans, a Guadalajara, una anciana de 90 anys, Ascensión Mendieta, assistia emocionada a l'exhumació de les restes del seu pare, Timoteo, enterrades en una fossa comuna al costat d'altres centenars de republicans assassinats pel terrorisme d'Estat als voltants del cementiri de la ciutat.
Dos detalls que tornen a posar de manifest que la democràcia, a Espanya, és a la cuneta, com tantes fosses comunes encara per identificar i obrir. L'espanyola és una democràcia de cartró pedra, sense divisió de poders i amb el poder concentrat gairebé en les mateixes famílies des del triomf del feixisme. L'obertura de la fossa de Guadalajara ha estat a instàncies d'una jutgessa argentina, que investiga uns crims contra la humanitat que l'estat espanyol es nega a esclarir. 
El que acaba de definir el quadre, és que les mostres d'ADN de les restes exhumades s'hauran d'enviar a l'Argentina, que les identificarà gratuïtament, perquè l'estat espanyol es nega a fer-se càrrec del cost, aproximadament 600 euros per cos. Vergonyós.
Cada vegada es veu més clar que la tan lloada Transició va ser una transacció amb la dictadura per assegurar la impunitat dels responsables del règim i per mantenir els privilegis obtinguts mitjançant el terror, l'espoli i la repressió. 40 anys després, encara els hem de veure somrient per la tele, mentre els cossos i les ànimes de tants avis i àvies encara esperen a les cunetes una reparació de justícia. 


Germà Capdevila, 
naciodigital.cat