AYLÁN JA NO ELS FA PLORAR

Europa serà la tomba dels refugiats. Els governs europeus han decidit que així sigui, que sigui la tomba i el camp de concentració, d'humiliació i de congelació. Fa 10 dies una mare de 35 i el seu fill de només 5 anys, van morir de fred prop de Lesbos. Aquest cap de setmana es van ofegar altres 39 refugiats, 10 d'ells nens, en un nou naufragi a les costes de Turquia. Les imatges dels seus cossos sense vida a la vorera es repeteixen cada setmana, incessants, com un degoteig de sang. Estan deixant que es dessagnin. No només no compten sinó que la seva mort els descompta problemes. Cada cadàver és un refugiat menys del que preocupar-se. Cada nen mort, una boca menys per alimentar. Aylán ja no els fa plorar.

Molt aviat han oblidat els líders europeus les seves llàgrimes de cocodril pel nen sirià que va aparèixer ofegat com un ninot de drap en les costes d'Europa. Molt aviat, les seves promeses d'ajuda que no van ser més que una foto per calmar l'alarma social. Nosaltres ens ho empassem amb la mateixa facilitat amb què el mar s'empassa als refugiats. No només ho han oblidat i han decidit que no faran res per evitar-ho, és pitjor: han començat a perseguir també als ciutadans, els voluntaris i les organitzacions que tracten d'ajudar els nàufrags, als quals la Unió Europea estudia acusar de complicitat amb les màfies. Europa vol carregar amb la culpa als qui els treuen el mort de sobre.

Però és el que no volen. Els volen morts per no haver de preocupar-se i no volen que l'ajuda de la gent els posi en evidència. Que posin en evidència que 309 persones han perdut la vida al mar només al gener i 3700 es van ofegar en 2015. Moren com xinxes, que és el que són per a Europa, un problema que pica i cou. Em costa molt utilitzar certes paraules a la lleugera, però no es pot negar el que és: és un genocidi pel deure d'omissió de socors. No és només una immoralitat, és també una il·legalitat. Si a més persegueixen als que donen auxili, caldria anomenar-lo, ja sense tallar-se, genocidi actiu.

A vegades cal utilitzar les paraules tabú, aquelles per les que et diuen demagog o populista perquè no els senyals. El que està fent Europa amb els refugiats és feixista, és nazi. Tenim massa recent la Història per oblidar-la. Dinamarca els envia a camps de concentració (ells en diuen "camps d'internament" perquè les paraules els ocultin) i els despulla dels seus béns per a subhastar-los, excepte el que tingui valor sentimental. Com si treure-te'l tot no afectés als teus sentiments. Holanda, Suècia i Finlàndia anuncien deportacions massives. Europa, pell ferida per les guerres més brutals, els crims més cruels i l'extermini més atroç, repeteix la seva història negra. Heil UE!

A més han untat a Turquia amb 3000 milions perquè contingui als refugiats, mentre amenaça Grècia amb fer-la fora de l'espai Schengen si no evita que els refugiats arriben a les seves costes, com si això fos possible en un país d'un centenar d'illes. Res d'un programa de xoc per frenar la sagnia i solucionar una crisi humanitària de proporcions demencials. Cal contenir la plaga, fer fora les rates, tirar-les al mar. Esperen que el mar se'ls empassi i esborri les empremtes del crim. Però el mar els escup cada vegada la prova del delicte.

També a nosaltres. Cal tornar a moure's com es va fer quan va morir Aylán. No podem fer plorar a aquesta Europa, però podem fer-los preocupar i avergonyir-se. Aylán ja no els fa plorar. Ara són ells els que fan plorar a Aylán. Deia algú l'altre dia, que Europa no podria entrar a Europa a dia d'avui, no seria acceptada per no reunir les condicions mínimes.