Aquest matí he anat al forner a comprar el pa (a casa som així de rars, comprem el pa al forner), m'ha fet gràcia unes bosses amb pa de motlle que hi havia al mostrador que deien Bakery Shop, en perfecte anglès.
Mira, li he dit a la Mercè, ara podràs dir que treballes en una Bakery Shop, que farda més que dir que fas de dependenta en un forn de pa.
Si noi! Ara tot és en anglès, com els que fan running, que és això de córrer de tota la vida (*)
Oh!, abans se'n deia footing, ja ho cantava en Pere Tàpies - li he dit -.

I aleshores ha arribat el moment excels, Mercè ha contestat: Desde luego estem ben arreglats!, i és que el Desde luego és tan nostrat, està tan enquistat que s'hauria d'oficialitzar, juntament amb l'ojalà!

(*) Ahir a les vuit del vespre a Sant Quirze del Vallès anaven una dotzena de corredors amb els pals aquests d'esquiar i un casc al cap amb una llum com els miners o els lampistes. Marededéu, hi ha massa gilipuá sueltu.