Que l'espècie humana és intel·ligent i realitza coses meravelloses que no pot aconseguir cap de les 50 mil milions d'espècies que han existit des de l'origen de la vida en aquest planeta, està fora de discussió. Però això no treu que, en molts aspectes, romangui molt a prop dels seus avantpassats de l'escala zoològica. Igual que els seus parents no tan llunyans, els insectes voladors, la fascinació per la imatge enlluernadora que segueix havent-hi en els humans és evident. Les "llums de colors" atrapen, igual que la bomberta elèctrica ho fa amb qualsevol insecte volador. Per prova evident: els telèfons mòbils.

Què té aquesta nova tecnologia de les comunicacions que ha captivat d'una manera tan massiva a tanta població? Per què no para de créixer el seu auge?

Poques coses hi ha hagut des del sorgiment del capitalisme generades per la indústria moderna que s'imposessin amb tanta força com els telèfons mòbils. Potser l'automòbil va tenir durant la primera meitat del segle XX similar impacte; altres béns industrials, si bé molt valorats per la població i àmpliament consumits (els electrodomèstics, la televisió, l'ordinador personal) no arriben al setial preferencial d'aquesta telefonia. Fins i tot els primers telèfons apareguts un segle enrere de la mà de Graham Bell, encara que van canviar el curs de la història de les comunicacions, mai van arribar a gaudir del prestigi dels telèfons mòbils. Ningú s'enorgulleix ni vanta tant amb productes de l'enginy humà com succeeix amb aquests aparells. Algú presumeix de la seva liquadora o del model d'ascensor que hi ha al seu edifici? Qui s'ufana pels semàfors que disposa la ciutat on habita, o pel tipus d'ortodòncia que li van col·locar al seu fill? Cap d'aquests productes de la creativitat humana deixa de ser important, però ningú es envanecerá parlant d'ells. Només amb el telèfon mòbil aflora tanta estultícia superficial en la modalitat de envaniment fanfarró. Per què?

Des de la seva aparició massiva al mercat l'any 1984 a la data, en tot just dues dècades no van deixar mai de ser una sensació. Any a any canvien els seus models, les seves característiques tècniques, les possibilitats que ofereixen, mantenint-se sempre el mateix nivell de fascinació per part del públic usuari. Des dels primers aparells que pesaven prop d'un quilo als actuals, més compactes i amb majors prestacions de servei, ultralivianos i amb dissenys cada vegada més atractius, hi ha hagut canvis notoris. El desenvolupament de bateries més petites i de major durada, pantalles més nítides i de colors, la incorporació de programes més amigables, van fent del mòbil un element cada vegada més apreciat en la vida contemporània. Avui dia, ja com a cosa que no sorprèn, aquests aparells incorporen funcions que no fa molt semblaven de pel·lícula de ciència ficció, com a despertador, jocs, reproducció de música MP3, correu electrònic, navegació a Internet, missatges de text, agenda electrònica PDA, fotografia digital, televisió digital, eina per a realització de pagaments, localitzador i identificador de persones. Les possibilitats semblessin infinites.

L'important a remarcar és que, des del seu sorgiment com a mercaderia massiva, van tocar les fibres més íntimes de la població. Anys enrere, en el moment de la seva aparició, eren comparativament molt més cars que en l'actualitat; avui dia s'han masificat d'una manera monumental. I si bé hi ha per a tots els preus, mai, en cap de la seva variadíssima gamma, han deixat de tenir un atractiu singular. De la dècada dels 80 són famosos els exemples de gent que es passejava amb un cel·lular plàstic, de joguina, imitant un d'autèntic, simplement per fer veure que disposava d'aquest nou fetitxe(*), aquest nou déu-símbol del consumisme dels pitjors anys del neoliberalisme descarnat. En aquest moment, ja entrat el segle XXI, sense que siguin econòmiques, però havent-se popularitzat molt més, ja hi ha més de 1.000 milions de telèfons mòbils a tot el món, és a dir més cel·lulars que telèfons fixos. El seu ús creix dia a dia: per graficarlo ràpidament, al Japó, per exemple, és més la població que accedeix a Internet per mòbil que mitjançant computadors personals tradicionals. I en els països del Tercer Món hi ha gent que deixa de pagar serveis bàsics però no renuncia a un telèfon mòbil.

No hi ha dubtes que aquests productes van arribar per quedar-se. Una cosa eloqüent és que, distintament a altres enginys industrials generats pel capitalisme, si bé s'ofereix en diferents preus, és un bé que arriba a tota la població sense distinció: rics i pobres, joves i adults, homes i dones, població urbana i rural. Poques coses hi ha tan massives com aquests aparells. Sense por d'exagerar podria dir que és la icona del consumisme dels últims anys del passat segle i dels primers del present.

Si bé fa uns pocs anys la novetat d'aquests aparells sense fil era poder comunicar-se amb la llibertat que no podia conferir una línia fixa, l'any 2001 la seva tecnologia va donar un gir profund començant-se a fabricar els primers cel·lulars a color. 
Es van abandonar els models monocromàtics remplazándoselos pels quals posseïen una pantalla LCD a colors (al principi de 256 colors arribant després als 262.000 i 16.000.000), la qual cosa va impactar fortament en els usuaris, fent que moltes persones no dubtessin a adquirir-ne un sense importar el preu. El fet que els nous cel·lulars anessin a color obria un món de possibilitats per adaptar-los a noves funcions, com ara una càmera. Aquest moment és molt reconegut en la història d'aquest aparell, ja que al costat de l'aparició dels mòbils a color va venir el dels missatges de text. Era possible enviar els mateixos usant el telèfon mòbil, en el qual, amb el teclat numèric, es podia escriure estalviant molts diners. Però a més -i això no és poca cosa- la fascinació del visual va començar a jugar un paper decisiu cada vegada més difós.

No és cap novetat que la imatge té un poderosíssim atractiu fascinant en tot el regne animal; una llarga tradició de psicologia de la percepció i de rigoroses investigacions en etologia ho confirma: així com els insectes cauen en la llum que els subjuga, així els humans també sucumbim als centelleigs lluminosos. Les "mirallets de colors" amb els que els conqueridors europeus van fascinar als pobles amerindis ho confirma; de fet la mateixa expressió "mirallets de colors" va passar a ser sinònim d'engany, de venda de irrealitats, d'estratagemes. ¿I què és la fascinació sinó un deixar-se portar per una fantasia, per alguna cosa d'alguna manera fictici? La imatge va de la mà d'un cert nivell d'il·lusió/ardit: és la seducció personificada. La moderna cultura de les pantalles venedores de somnis (cinema, televisió, internet, videojocs) ho mostra de manera contundent. En aquesta perspectiva es encaixa el creixement exponencial dels telèfons mòbils d'última generació on semblés que el més important no és tant la comunicació oral sinó el que mostra la pantalla. 
Estudis recents indiquen que en molts països al voltant de la meitat dels aparells venuts aquests últims dos anys no van acompanyats de l'activació d'una línia nova sinó que es compren simplement pel gust d'accedir a aquesta fascinant novetat dels nous equips -més vistosos , més i millor presentats com a nous "mirallets de colors" -.

Avui dia, després de nombrosos estudis seriosos, és sabut que la tecnologia cel·lular, donada l'enorme quantitat de camps electromagnètics que genera, és perjudicial per a la salut humana: és cancerígena, ja que estimula el desenvolupament de tumors cerebrals, a més d'augmentar la pressió sanguínia , provocar estrès i pèrdua de memòria. Com així mateix, parlant d'un altre tipus de "càncer", són les empreses de telefonia mòbil unes de les més deslleials en el seu tracte amb els clients. En general pot dir-se que totes ia tot arreu del món sobrevenden serveis sense haver assegurat el trànsit combinat satèl·lit-terra, de manera que no és infreqüent la impossibilitat de comunicació per saturació d'usuaris, sent el cas que totes les trucades fetes o missatges de text enviats, encara que no arribin a destí, es cobren. I malgrat aquests dos enormes problemes provats i comuns -atemptat a la salut i al butxaca- ningú avui dia gosaria criticar l ' "avanç" d'aquesta nova deïtat.

La solució a tot òbviament no consisteix a no utilitzar més el telèfon mòbil. Aquesta no és solució; és, en tot cas, reacció visceral, principismo de dubtós impacte real. Benvinguda aquesta tecnologia, que sense dubtes obre noves perspectives en el camp de les comunicacions. Però no podem deixar d'obrir una lectura crítica sobre tot aquest complex fenomen: per què caiem tan fàcilment en el camp d'atracció dels "mirallets de colors"? (ANC-UTPBA)

Marcelo Colussi Periodista,
article de: Xarxa Voltaire 
col·laborador de La Insígnia 

(*) el telefonino de plàstic per fer el fatxenda, bàsicament es va donar a dos països plens de fantasmes per excel·lencia: Itália i Argentina. I tot aquest escrit de Colusi és refereix a gent que encara viu ancorada al segle XX. Servidor que viu al XXI, té mòbil, per trucar i rebre trucades, i guasap pels nets, com a concessió espècial. Per fer fotos, la màquina de retratar i la resta de funcions que pugui tenir el meu mòbil, ni les conec ni m'interessen. Cada cosa al seu lloc, per què aquesta és una de les claus per viure en llibertat. Proveu de sortir de casa sense el mòbil, no passa res, i us sentireu més lliures. Els homínids porten milions d'anys fent-ho. SHARE THIS