Macaulay Sánchez està sol a casa on té més enemics que a l'exterior, i reconec que m'ha sorprès, no m'esperaba d'ell que fos tan hàbil, i mira que s'ha hagut d'enfrontar a tots els dinosaures del seu partit, Corcuera i Leguina inclosos, i a la cosa aquella de la Susana Díaz, però insisteixo en que ha estat molt hàbil i un bon negociador, fa ja dies que vaig dient que el veig com el nou President del Govern Espanyol, i cada dia que passa ho veig mes clar, i si algú pensaba que Sánchez era un txitxarel·lo innocu (jo n'era un d'ells) anava ben errat. L'as que es va treure ahir de la màniga amb la consulta del pacte amb Podemos o C's a les bases, passant de les momies de barons i baroneses és de nota i demostra una bona intel·ligència política. Sanchez és més que una pose, o un bonic i encisador somriure, és tossut, tenaç i sap el que es fa, i té una qualitat molt important en política, sap marcar i controlar els tempos, i aixo no té preu i sol donar molts i bons redits.