25/2/16

FIGURANT AMB FRASE I SOPAR


Aquesta setmana, escriu Jordi Puntí a el Periódico d'avui, que amb això del Mobile World Congress a Barcelona, se li ha girat feina: Ja ho sé de cada any - diu -, però quan arriba el dia, sempre em sorprenc de la quantitat de treball, sobretot al vespre, quan els senyors del congrés surten a descobrir la ciutat amb les seves acreditacions al coll. Suposo que em passa igual que als cambrers, hostesses, taxistes o prostitutes, que no donen a l'abast, només que jo no cobro. Més aviat diríem que jo pago (els meus impostos) i a sobre em fan treballar.
Reconec que en part m'ho he buscat: visc en un barri molt cèntric, el Born, i de feina no me'n falta. Ah, ¿no he dit què faig? Jo sóc extra. Extra de la pel·lícula que es munten els turistes, passavolants i visitants de fires quan vénen a Barcelona. Perquè una ciutat no només són edificis antics i museus i palaus de congressos, també és la seva gent. En realitat hi ha molts barcelonins que actuen en aquest parc temàtic del bon rotllo i no en són conscients. No tothom és com els venedors dels mercats, sobretot de la Boqueria, que se saben el paper de memòria i el defensen cada dia. La sort més gran és fer d'extra i poder triar el teu rol. Quan surto a fer un cafè, a comprar el diari o simplement a passejar, hi ha dies que adopto l'actitud del barceloní cofoi. Camino com si fos un besnét de Gaudí, em rabejo en els meus passos i per moments noto al meu clatell l'enveja dels turistes. 

Continúa Punti: A vegades tinc la sort de pujar de categoria i, en comptes d'extra, sóc un secundari amb frase. M'aturen pel carrer i em pregunten una adreça -gairebé sempre on és el Museu Picasso. Aleshores només jo sento una veu que diu «¡acció!» i tot seguit faig de ciutadà mediterrani, somric obertament i els dono les indicacions pertinents. Fins i tot els recomano algun lloc per menjar tapes.


És una bona reflexió com a ciutadà figurant fins i tot amb frase, però jo diria que el Sr.Puntí, no s'ha adonat que hi ha més estatus de ciutadans, que tenen més que frase, que són més que extres, i a banda de frase tenen fins i tot sopar amb els turistes, aquest seria el cas de Gerard Piqué que ahir va sopar amb Mark Zuckerberg i senyora al Petit Comité d'en Nando Jubany. I és que, de la mateixa manera que el Barça és més que un club, Gerard Piqué és més que un figurant, amb frase i sopar. Que ho sàpiga el Sr. Puntí, o, com diria el sigalero, que n'aprengui.

SHARE THIS

3 comentaris:

  1. Como diría el otro...


    "El fútbol es así..."

    ResponElimina
  2. o, l,os extremeños se tocan, Daniel.

    ResponElimina
  3. o....detrás del último no va nadie...

    ResponElimina