Oh quina meravella! Quantes criatures polítiques belles hi ha aquí!, Quan bella és Espanya! Oh país feliç, en el que hi viu gent així!. Sí, quina meravella! que bé que estem en aquesta Espanya sense Govern, sense parlament, amb la dreta política quasi tota imputada menys l'aforada. Un buit polític gairebé total, i, al mateix temps, un sainetesc frenesí escènic: pacte aquí i pacte allà, maquilla't, maquilla't, ara amb un, ara amb l'altre, res seriós de moment, només relacions esporàdiques de 'aquí te pillo aquí te mato'..., i que duri durex, que mentre no mana ningú no fan disbarats ni sostreuen res; gaudeixin senyores i senyors d'aquest venturós present.
Ah! hi ha que veure com de bé s'està sense Govern. No ho està tant mossèn Fernández Díaz que vaga com ànima en pena furiós amb les casualitats i els seus fantasmes, mentre el seu àngel de la guarda nerviós també, segueix sense trobar-li aparcament.
Rajoy i la televisiva de Cospedal segueixen vacil·lants, espantats i pregant per que no els detinguin, desarticulades en diferit les cèl·lules a València, Mallorca i Madrid, aparenten o intenten aparentar normalitat però la processó va per dins, menys a València on tots els regidors menys un que ja els havia comès abans, van cometre delictes, però diu Rita que ella diu que és innocent, encara que sembla que ella, la Rita acabarà sent culpable tambè, per les caies B. Tots els tresorers del PP van cometre delictes, però per què han a ser Rajoy i Cospedal culpables també, si ells com la Infanta no sabien res de res.
Aquest oasi, aquesta calma, se sosté gràcies a una mentida absurda de Rajoy: si Sánchez fracassa en la investidura ell es presentarà. La realitat real, no virtual, és que Rajoy va declinar l'encàrrec i el rei li va oferir a Sánchez, que mira per on l'ha reforçat: PP i Podemos volien noves eleccions de manera immediata per raons evidents, però a l'encarregar el rei Felip sis la investidura a Sánchez li va donar una oportunitat, que aquest està aprofitant, per deixar el PP a fora del joc i per tallar l'avanç de Podem. Amb astúcia va aconseguir callar al seu partit, situar-se al centre del debat polític i preparar-se per a les pròximes eleccions, que és on sembla que acabarem, o sigui que a votar al juny. Si és així, tot sembla indicar que PSOE i Ciutadans treurien vots a Pp i Podemos.
Assistim a un sainet, però no cal fer gaire cas del teatre del dolent. Després de les eleccions de juny ja parlarem del programa de govern, en principi de Sánchez i Rivera, dos tipus JASP, joves, tot i que sobradament preparats.

 Mentrestant, a la futura república independent de Bongonia continúa el compte enrere....... falten: 17 mesos, uns quants dies, algunes hores i bastants minuts, i a Girona tenen un alcalde tambè de sainet.

¡