Arran del tancament d'una botiga emblemàtica com discos Castelló, ha tornat a sorgir el tema de com es perden les botigues emblemàtiques a Barcelona i com s'uniformitze'n cada vegada més les ciutats que són totes més semblants i anodines. Rere de cada botiga emblemàtica de tota la vida que tanca, abans apareixia una sucursal bancaria i ara un Zara, un HM, o una perfumeria.
Caldria tenir en compte i seria bo recordar que aquestes botigues quan varen aparèixer al seu dia, en varen substituir a unes altres que ja no estaven al dia, o que el producte que oferien ja no tenia mercat. El cas de discos Castelló és paradigmàtic. La gent escolta música per altres conductes que fan no necessiti comprar-se un CD, i no és problema de la pirateria, que és un problema però no per a discos Castelló, o no és el problema més gran, posats a criticar, entenc que el pirateig de músics és un acte delictiu, d'acord, però tampoc és normal que un grup normalet com U2, visqui encara de les rendes de Joshua Tree que varen treure fa 30 anys, que tampoc era gran cosa i no han fet res més de bo, a banda d'evadir diners al fisc i tenir-los a l'illa de Man.
També s'ha de dir que moltes d'aquestes botigues emblemàtiques, durant anys i anys han pagat lloguers escadussers, més que minsos i en revisar-ho, i si el mercat ho demanda, és normal que els propietaris del local augmentin exageradament el preu del lloguer, si no el paguen aquests, el pagaran uns altres. És la llei de l'oferta i la demanda.
D'ací a uns anys, botigues d'ara, seran també emblemàtiques, encara que això és més difícil, cada vegada duren menys temps i són més uniformes, però son els signes dels temps, dels nous temps i no hi ha res a fer. El futur és uniforme i pla.