PERISCOPE

Estan preocupats els periodistes d'esports amb l'ús per part d'alguns jugadors del Barça de l'app Periscope, creuen que acabarà amb la seva feina, o part d'ella, quan ja s'haurien d'haver adonat que això fa temps que va per ací. De fet, si desapareguessin els diaris esportius de paper, als clubs en general hi hauria molts menys problemes, atès aquests diaris esportius de paper en publicar-se cada dia s'han d'omplir i sinó hi ha material s'inventa i sovint s'inventa i no a fi de bé.

La figura del periodista esportiu és obsoleta, no és ja necessària, crec que si retransmetessin els partíts amb so ambient sense dos paios xerrant tota l'estona (destorbant) hi sortiríem guanyant, i la crònica del partit, entrevistes etc etc, tampoc ens cal, ja hem vist el partit i francament, les entrevistes als jugadors, no crec que, si es deixaven de fer, algú les trobés a faltar, per típiques tòpiques. També ens estalviariem el vergonyós espectácle d'aquests periodistes esportius incitant-nos a apostar en qualsevol de la múltiples cases d'apostes que obscenament deambulen per ràdios i televisions.
Potser és que fa ja molt de temps que el futbol m'avorreix jugui qui jugui, i el fet que sigui encara l'esport rei a Europa i altres contrades, demostra com n'estem encara d'ancorats al segle XX, i no tan sols esportivament, sinó també en la política, i en un àmbit i en l'altre caldrien ja canvis urgents, que els adeqüessin al segle XXI.

Fa molts anys, a Terrassa un cosí llunyà del meu sogre cobria els partits del Terrassa pel diari de la ciutat veïna, només que a l'home no li agradava el futbol i no solia anar al camp, se n'anava a casa d'una amigueta que tenia a sucar el melindro i quan sortien del camp a algun que coneixia li ho preguntava el resultat i com havia anat el partit. Un dia, uns bromistes varen decidir escarmentar-lo, el Terrassa havia perdut a casa en un partit lamentable per 0 a 4; doncs bé, els bromistes li varen dir que en un partit extraordinari havia guanyat 4 a 0; encara sort que, algú del diari en veure la crònica el va cridar a l'ordre i no es va publicar, que si arriba a badar una mica, surt a l'edició del dilluns, amb l'espantós ridícul que hauria representat.

Doncs res, si sou periodistes d'esports, digueu a tothom que toqueu el piano en un bordell, està més ben considerat, encara que no té tampoc massa porvenir, els bordells ja no són el que eren.