5/3/16

EL PROCÉS AL NO-RES

Aquest escrit que he tret d'aquí, pot semblar descarnat, pero hi toca, i toca el moll de l'òs d'aquest desori que és el procés, d'uns quants entestats a arrossegar-nos a tots al no res, mentre van fent el ridícul.



El procés al no-res és una broma i és natural que Espanya no se la prenguin en serio i que els seus mandataris, siguin els que siguin, passin absolutament d’un problema, el català, que en realitat no existeix. O no existeix més enllà del nacionalisme de sempre que tot ho impregna d’odi i menyspreu a Espanya. El problema català, en tant problema que posa en risc la unitat d’Espanya, és un problema inexistent. A Espanya sempre ho han sabut, i per aquest motiu també Rajoy s’ha mostrat més aviat escèptic i s’ha mirat el procés des de la distancia, com qui mira un programa d’humor per la tele.

Pedro Sánchez va criticar Rajoy d’immobilista però ara que li ha tocat a ell entrar en escena, no ha dedicat més de cinc minuts a parlar de la qüestió catalana en el debat d’investidura. Si fos el cas que Pedro Sánchez arribés a ser president, la seva postura davant el procés català seria, si fa no fa, la mateixa que Rajoy. Es critica a Rajoy d’immobilista però després tots fan el mateix si arriba el cas que han de ser ells que han d’encarar la qüestió catlana. 

Les bromes tenen un tempo, i la gent se’n riu una estona amb elles, però sempre se’ns fa pesat aquell que ho converteix tot en una conya, o que vol allargassar l’acudit més estona de la necessària. És comprensible, doncs, que aquesta broma catalana que no s’acaba mai, aquests bromistes que creuen que poden allargassar els seus acudits ad infinitum, és comprensible que al final la conyeta es faci pesada i que en conseqüència se l’acabi ignorant del tot.

Hi ha coses més importants a fer que prestar atenció a aquells que no fan més que teatre. No es pot esperar que els mandataris espanyols es prenguin seriosament les reivindicacions del procés quan els mateixos mandataris catalans no creuen en elles i les converteixen en acudit. Li han canviat el nom a una conselleria per no desobeir el Tribunal Constitucional. Van gosar dir-nos amb tota la pompa que en divuit mesos Catalunya seria un estat independent. Van resoldre desobeir al Tribunal Constitucional i encabat van obeïr-lo quan van publicar la seva resolució en el DOGC. És per pixar-se de riure. No m’estranya que a Espanya no ens dediquin ni cinc minuts d'atenció. És tan clara l’estafa, tan clar que la independència és mentida. El problema català no és la independència. El problema català és el nacionalisme. I contra el nacionalisme és que cal combatre. 

SHARE THIS

5 comentaris:

  1. Aquest procés ja sembla el de Kafka,com és habitual al país, vam començar fent arrancada de cavall i hem fet aturada de ruc tot i que encara molts van amb el lliri a la mà i el tema és delicat i espinós i gairebé m'estimo més passar de debats polítics que ja en tinc un empatx.

    ResponElimina
  2. I el que ens queda per patir i aguantar encara Júlia, com deia l'avi andorrà: són una colla de ximples, els d'aqui i els d'allí; ximples, simples i xitxarel·los.

    ResponElimina
  3. Si señor a la frase : "El problema català no és la independència. El problema català és el nacionalisme". porque aquí está el quit de la cuestión. Nacionalistas de Suiza.
    Y dos :....llevamos 5 meses diciendo que faltan .....18

    ResponElimina
  4. ARA EN FALTEN 16 EM SEMBLA. I jo que sé, són bojos aquests catalans rarets indepes.

    ResponElimina
  5. La verdad es que soy un rara avis porque soy de los pocos que siguen este tema aquí. Yo pienso que muchos quieren el cambio para que en el fondo nada cambie. Revolucionarios que quieren el Cesid y patriotas con el dinero en Suiza, más de lo mismo. Un persona como yo, mi padre me educo en el socialismo, (fue el primer cargo sindical electo en su fábrica, y del que salio escaldado al ver los compañeros de sindicato que tenia), estoy cada vez más aburrido de la política, y no es la política en si la que me aburre, son el ingente ejercito de vagos, burócratas, leguleyos, salvapatrias y demás menesterosos que nunca en su vida trabajaron en nada. Personajes educados en las juventudes hitlerianas (PP, PSOE, y todos los demas , sin exclusiones) que jamas vieron el mundo real, por mucho que hablen de él...

    ResponElimina

About Me