"No és només pels refugiats, és també per nosaltres, no podem deixar que Europa caigui en mans de feixismes. Són els nostres valors els que s'estan perdent en el naufragi."

De vegades els números són massa freds per explicar la realitat però altres són tan eloqüents que et gelen la sang. N'hi ha altres, però les següents xifres conegudes aquesta setmana sintetitzen el vergonyós comportament d'Europa amb els refugiats.

Primera. Per 6000 milions, el doble del que s'havia promès inicialment, i el compromís amb el govern de l'autòcrata Erdogan d'avançar en el seu ingrés a la Unió, Europa ha comprat a Turquia com a magatzem al qual fer fora tots els refugiats que entrin il·legalment a Europa, inclosos els sirians. Per 6.000 milions, Europa renuncia als seus principis ètics i fundacionals, consagra les devolucions en calent i es lliura a un règim corrupte governat per un sàtrapa que tanca diaris crítics i oprimeix la dissidència. Ens han venut per un grapat d'euros.

Segona. 18 són els refugiats acollits fins ara per Espanya dels 17.000 que Rajoy es va comprometre a rebre. Ara el PP ha rebaixat la seva oferta fins a 450. Ni mig miler quan hi ha deu milions que ho necessiten. No és d'estranyar en un govern que va inaugurar les devolucions en calent, que va ordenar disparar als que intentin arribar nedant i que està darrere de la mort de 15 persones que es van ofegar per aquesta causa a la platja del Tarajal. No són els únics, gairebé tots els països han incomplert les seves promeses d'acollida i els tracten com a presoners de guerra i animals, els marquen amb números, els ataquen amb gossos i gasos lacrimògens, els confisquen els béns, els amunteguen en camps de concentració, els deixen morir de fred o ofegats. Els mateixos que ploraven la mort de Aylán, provoquen la seva mort.

Tercera. Un 0,0% d'espanyols situen la crisi dels refugiats entre els problemes que els preocupen, segons l'última enquesta del CIS. La crisi dels refugiats és també la nostra crisi moral com a ciutadans. Moltes persones estan ajudant desinteressadament i fent la tasca que correspon als seus governs, però la societat en el seu conjunt ha donat l'esquena al problema i no hi ha hagut una mobilització massiva per denunciar el tracte inhumà als refugiats.

No crec que siguem insolidaris però la política de la por i la criminalització mediàtica, l'anestèsia i l'apatia, han triomfat i nosaltres estem fracassant com a societat. Faig una humil crida als moviments socials, forces polítiques i periodistes perquè tractem de despertar consciències davant aquest problema que ens concerneix a tots. No és només pels refugiats, és també per nosaltres, no podem deixar que Europa caigui en mans de feixismes. Són els nostres valors els que s'estan perdent en el naufragi.

Los números de la vergüenza
Javier Gallego - eldiario.es