El Ministeri de Defensa ha acollit aquest dimarts una conferència sobre el cop d'Estat del 18 de juliol que ha assenyalat a la II República com a culpable. Els temors de col·lectius com l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica s'han confirmat, i la xerrada de l'hispanista Stanley Payne ha tingut com a tesi central que van ser els representants del règim democràtic, i no els que es van alçar en armes, els responsables que esclatés la Guerra Civil el 1936.

Payne ha pronunciat la seva conferència El camí cap el 18 de juliol al paranimf del Centre d'Estudis per a la Defensa Nacional (CESEDEN), un organisme del Ministeri de Defensa, a vessar davant la presència del polèmic historiador. Entre els assistents, el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, l'exdiputat del PP Agustín Conde, el periodista Hermann Tertsch i nombrosos militars, entre els quals es trobaven alts comandaments vestits d'uniforme. S'esperava la presència del director del CESEDEN, Alfonso de la Rosa, ja que era el Centre el que organitzava l'acte. Finalment no ha acudit per "motius d'agenda". S'ha prohibit fer fotos i durant la conferència un militar ha requisat l'ordinador a eldiario.es fins a la seva finalització.

Durant la seva xerrada, Stanley Payne ha fet una exposició dels fets que, segons ell, van conduir al cop militar del 18 de juliol i al consegüent esclat de la Guerra Civil, de la qual ha responsabilitzat el Govern d'esquerres de l'època per la seva "destrucció" de la democràcia. A més, ha assegurat que els colpistes van intentar dialogar amb l'executiu, en concret amb persones afins al president de la República, Manuel Azaña, sense èxit, perquè el Govern "desitjava" l'alçament militar.

Entre les nombroses raons que ha apuntat com a causes del cop d'Estat, Payne ha fet especial èmfasi en el "frau democràtic" dels últims anys de la II República. Aquesta és una idea que l'hispanista nord-americà ha defensat en articles i entrevistes, on ha assegurat que el cop va ser més una resposta a "l'absència" de democràcia, que al seu "excés", encara que el seu desenllaç fos una dictadura de quatre dècades.

La culpa, dels partits d'esquerra

Així, l'historiador ha acusat els partits d'esquerres de manipular els resultats de les eleccions de febrer de 1936 per decantar del costat del bloc d'esquerres -va guanyar el Front Popular per un estret marge-, d'arraconar a les Corts als diputats de dretes i d'il·legalitzar organitzacions d'extrema dreta entre les quals ha citat a Falange, que Franco convertiria després en un dels pilars del seu règim.

A més de manipular les eleccions, les "més violentes" i amb "frau" de la història de la democràcia, Payne ha dibuixat un escenari de caos, del qual ha establert alguns paral·lelismes amb el règim nazi, i que va desembocar en el segrest i assassinat de José Calvo Sotelo al juliol de 1936, ha relatat.

Entre les diferents causes d'aquest escenari "caòtic", l'historiador ha acusat el Govern d'esquerres de polititzar la justícia, d'omplir la policia d'individus afins "a l'estil de les SS" a l'Alemanya de Hitler, de tancar col·legis catòlics provocant una crisi educativa i d'estendre la censura limitant els drets d'expressió i de reunió, a més de provocar un "declivi econòmic que no ha estat estudiat".

Era una situació "prerrevoluconaria", segons Payne, que buscava "crear les condicions per imposar un monopoli de l'esquerra" a Espanya, que volia dominar el país per complet. El cop d'Estat va ser en conseqüència una contrarevolució, una resposta al clima generat pels partits d'esquerres. "Qui no vulgui la contrarevolució, que no comenci la revolució", ha exclamat l'hispanista.

Franco, "prudent i professional"

Payton ha elogiat l'extraordinària paciència de l'Exèrcit i del propi Franco, un militar "molt prudent i professional" que va rebutjar l'alçament militar i la intervenció de les Forces Armades en la política fins que va entendre que s'havia produït un "col·lapse de l'Estat". Per aquesta raó no va estar des del principi al capdavant de la conspiració colpista, al cap del qual va estar el general Emilio Mola.

Aquest, ha dit Payne, va intentar dialogar amb el Govern, en concret amb persones properes a Azaña, perquè canviessin de política i evitar així el pronunciament militar. No ho va aconseguir, ha dit, perquè el mateix Govern "desitjava" aquest cop per lliurar-se dels elements subversius de l'Exèrcit.

Ja en el torn de preguntes -en el qual alguns participants han destacat les virtuts de Franco- Payne s'ha referit a la Llei de Memòria Històrica, un "invent" que "no existeix". En la seva opinió, es tracta d'un moviment polític arqueològic" que ha definit com "semisoviétic".

En aquest sentit, ha lamentat que el relat dominant en l'opinió pública sigui que el cop d'Estat de 1936 va acabar amb un Govern democràtic, en lloc de ser una resposta a la manca de democràcia. És fruit, ha opinat, de la intoxicació de "l'esquerra partidista i sectària", que va veure com aquesta insurrecció militar va acabar amb el seu desig de "dominar Espanya".

Payne, nascut als EUA el 1934, és membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Història i col·laborador habitual dels diaris ABC i El Mundo. És autor de nombrosos llibres sobre la Segona República i la Guerra Civil. A la universitat de Columbia, va escriure la seva tesi doctoral sobre la Falange, que anys després va convertir en un llibre reconegut internacionalment i que es va publicar per primera vegada a l'editorial Ruedo Ibérico a París el 1965. Ruedo Ibérico era l'editorial en què es publicaven molts llibres sobre aquest període històric que no podien passar la censura del franquisme. 

Ja en la democràcia, Payne va girar cap a posicions extremistes i va recolzar en públic la tasca d'investigadors com Pío Moa, que elogiaven el franquisme i acusaven a l'esquerra de ser la responsable del cop d'Estat del 18 de juliol i de la Guerra Civil. - eldiario.es

Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

3 comentaris:

  1. Que los partidos de izquierda no se pusieron de acuerdo y que cada uno iba a su aire lo dice Pierre Vilar, I. Gibson; lo dice R. Carr...pero eso de prudente no lo dice nadie, ni el más tocho de los historiadores, salvando a de la Cierva, que fue un mal historiador.
    En lo que si estamos de acuerdo es que fue militar, y que llevó a España con mano de militar, que dictó sentencias de muerte, y ahí, hermano, con la iglesia hemos topao.
    No me interesa un tipo que loe la fugura de una persona que mandara matar a base de sentencias de muerte, aunque fuera alguno de ellos culpable, no me interesa.
    Franco fue una mala persona. No hay más, y todos estos movimientos que defienden al personaje, son de la misma tesitura.
    Salut

    ResponElimina
  2. Tot i que algunes de les coses que diu són certes, com el desori de l'esquerra, el POUM, la FAI, l'anticlericalisme, el desastre que era tot alló de la república, no justifica ni l'alçament ni els posteriors quaranta anys de dictadura. Ni els milers de morts assassinats pels franquistes fins i tot després de la guerra. Per cert que, un dels asistems a la conferència era el miserable d'Hermann Tersch.

    ResponElimina
  3. Completament d´acord...sense cap mena de dubte.
    salut

    ResponElimina

About Me