Aquest 8 de març no és només el dia internacional de la dona, aquest 8 de març és també el dia en que Europa mor ofegada de vergonya per la crisi dels refugiats. La decisió d'injectar diners a Turquia per que assumeixi la custòdia dels asilats que arriben de Síria és un autèntica ignomínia, vol dir que tancarà Europa els ulls al genocidi del poble Kurd, un Govern, el Turc, que acaba d'envaír, d'apoderar-se de l'ùnic diari íntegre que el molestava. 
Aquesta decisió és una victòria de l'eix de bloqueig de la Unió Europea liderat per la Gran Bretanya i secundat pels governs de l'Est del continent, països on no fa ni trenta anys gaudien de la solidaritat de la resta d'europeus quan es jugaven la vida creuant el teló de acer. Han estat els primers a oblidar-ho i en ignorar-ho. Han decidit blindar Europa, tancar-se sense afrontar el problema dels migrants. i compte, quan un país, un continent s'aïlla, està cavant la seva pròpia tomba. Sento vergonya d'aquesta comunitat de nacions insolidària. Com diu avui Albert Sáez, és per baixar-se d'aquesta Europa, i d'aquest món.