És cert que el personal que deambula per Esquerra republicana de Catalunya, sol ser pintoresc i consuetudinari, amb un cert punt de friki en més d'un cas. L'última aportació ha estat Gabriel Rufián, que té un cognom que ja val per Esquerra, sempre diferent. Aquesty senyor rar, atìpic, va dient pels puestus que és charnego, lo qual no és cert en ser els seus pares ambdos andalusos. O sia que el Senyor Rufián, no sap ni el que és, i algú li ho hauria de fer saber, perquè no vagi fent el ridícul i el pocapena pels puestus, encara que els d'esquerra a això ja hi estan acostumats, forma part del seu ADN.
APUNT ERUDIT DE LA WIQUI: El mot té l'origen en el castellà lucharniego o nocharniego ('nocturn'), aplicat a gossos de caça nocturna. En gascó, charnègo, va prendre el sentit de mestís o foraster no adaptat. Durant el segle XVI es va produir a Catalunya una forta immigració francesa, sobretot occitana i gascona, i es va importar la paraula aplicada als fills de parelles mixtes.
Tags:
DESTACAT
El que passa és que Rufián (o Rufiàn?)només fa cas del DIEC, darrera edició:
1 m. i f. [LC] Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament.
2 m. i f. [LC] Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.
Si vas als origens no acabaries mai. Això és com dir que "còmic" vol dir que fa riure -actualment- quan en principi significava "actor". L'us que Rufián i l'Esquerra fan de la paraula xarnego és el correcte avui dia si bé quan ho va dir al Parlament de Madrid havia d'haver deixat molt clar que "xarnego" es fa servir a Catalunya i que últimament està perdent força gràcies a "quillu" de "chiquiyo".
Salut!
feia anys que no sentia la paraula Gloria, que d'antiga que és s'hauria d'escriure amb 'ch', pero ell comet l'error de dir que és el que no és i això és pura ignorància. Jo el veig com una mena de novio de la Barbie una mica refetet.,o com a cantant de narcororridos. Raret ho és un munt.
El mot pot tenir l'origen lingüístic que es vulgui però és indubtable que durant molt de temps es va aplicar a Catalunya a una gran majoria d'immigració humil, molta de la qual andalusa, és un mot que ha perdut pistonada, per sort, però va circular com a una mena de penjament generalitzat.
Parlem de quan erem petits Júlia, però des que tinc estat de consciència que se'm va explicar molt clar que era un charnego, i que era com es solia dir despectivament 'aquesta gent'
veig que el diccionari ja recull,per cert, aquest significat que ha estat el més habitual en les darreres dècades
els diccionaris després de Borja Moll no són massa de fiar. Un charnego seria el fill d'un català y una aragonesa, o un català i una murciana, etc, com la meva sogra que el seu pare era de Serós i sa mare d'Olba a Teruel.
crec que rufiàn no s'ha d'accentuar en català però que ho escrigui com vulgui ell que els cognoms ja ho tenen, això
arreu apareix amb accent Júlia. nclos a la seva propia fitxa al Google.
ah! i al diccionari de Francesc de Borja Moll també.
el primer cas és correcte Miquel, el segon no, aquest senyor no es charnego, a banda que aquesta és una expressió tan antiga com escriure-ho amb ch, com champany. Passa que ell en certa manera tambè és antic i empra un llenguatge antic, i aqui rau el seu problema. A ESQUERRA SEMBLA QUE ELS TRÍIN.
A tots: em quedo a que Rufián és com el Ken de la Barbie refetet. o com un cantant de narcocorridos, i amanerat, excessivament amanerat i exasperadaemnt calmós. I si el concepte charnego és antic, ell i el seu discurs tambè ho són.
Una persona que parla i no mira als ulls, no m'agrada.
Una persona que parla amb les mans en les butxaques, no m'agrada.
Una persona que pel que sembla ha estudiat RRHH (master posa) i que no sàpiga comportar-se en un faristol, no m'agrada.
Prejudicis, diran uns. Manies , diran uns altres. Pot, però hi ha alguna cosa que em diu que no, que no, que no.
Cert, grinyola per a tot arreu, i això de no mirar mai als ulls, yuyu, no és de persona de fiar.
Noi, Francesc, quina mania li teniu!
Jo veig una persona, un jove intel·ligent que es presta a fer el rol d'un tipus que Esquerra necessita exhibir. I ell, que no és ruc, ho sap i així es veu com a Catalunya no hi falten independentistes amb cognoms inequívocament espanyols.
Bon cap de setmana.
aixó ja ho sé Gloria, pero si aquest noi ha de sumar gent a Esquerra molt em temo que han errat, és dels que resta i no suma. Ruc ja ho sé que no ho és.
Bueno,es el típico exponente del político español, en su peor vertiente. Nunca ha trabajado en nada y ha crecido al calor de las juventudes hitlerianas (las de ERC, las del PSOE y las del PP). Seguro que siempre fue un pelota sin ideas propias, hay muchos de su estilo en este pais...