Reflexionaba Wilde a 'l'ànima de l'home sota el socialisme': 
La veritat és que la novel·la popular que el públic en diu sana, és sempre una producció completament insana; i la que el públic en diu o considera que és insana és sempre una bella i sana obra d'art. 
... i reblava a continuació a un amic seu: La crítica literària no és el teu fort, estimat amic; no és lo teu. Deixa-la per als que mai han anat a la Universitat. 

O sia que som on era Wilde a dia d'avui.