• L'allau de notícies, "l'actualitat', és el pitjor rentat de cervell, diu Pajack. Tot serveix per a ser engolit ràpidament i oblidat un segon després. Ens impedeix viure en la temporalitat de la història, que ens submergeix en el passat, el dels vençuts, dels abandonats a la seva sort". El seu sofriment, afegeix, "hauria d'influir en el nostre present i el nostre futur".
  • Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la al 'Ministeri de la veritat', però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que cada vegada sabrien més sobre menys coses.  
Certs els dos anailisis de la situació, peró caldria recordar el que escrivia precisament en el proleg de el món feliç Nicolás Berdiaeff:
  • "Les utopies apareixen com més realitzables ara que no com es creia abans. I ens trobem actualment davant una qüestió, en certa manera, angoixant: Com evitar la seva realització definitiva ...? Les utopies són realitzables. La vida camina en pro de realitzar utopies. Estem en un segle que tot just comença, un segle on els intel·lectuals i la classe cultivada encoratgen a les classes mitjanes d'evitar les utopies i tornar a una societat no utòpica, menys perfecta i menys lliure" 
Però  amb el que no comptava Huxley i no es creu encara Pajack, és que sí que ho digerim tot, i que hem après a triar el gra de la palla, a llegir entre línies, i els costa més del que es pensen ensarronar-nos, resulta que hem après a digerir tot aquesta allau d'informació, o ens hi hem adaptat, i ells ho saben, encara que obren com aquell amb qui no va la cosa, en un autoengany patètic que nosaltres els hi consentim per mandra, deixadesa o ves tu a saber....