CREMATORI D'UNA SOCIETAT - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
CREMATORI D'UNA SOCIETAT

CREMATORI D'UNA SOCIETAT

Share This

Deia no recordo ara qui, que quan l'home deixa de creure en Déu, és capaç de creure en qualsevol cosa, tot i que potser hauria de ser al revès. Deu fer temps de la cita atès en els temps actuals, tan politicament correctes, diria els homes i les dones o els ciutadans i les ciutadanes, o els camperols i les camperoles. Dic aixó, perquè és cert que en l'època actual tenim una ciutadania que és una barreja d'hedonisme i nihilisme, prou desconcertada i sense cap mena de valors on regir-se en el seu quefer diari i s'ha canviat el concepte de déu per altres déus menors, més tangibles i menys eteris.

Perdut o en franca decadència el concepte de família, amb la càrrega d'autoritat no ja física sinó moral que comportava, sense cap respecte per la gent gran, la classe docent i el mateix amb la política, mica en mica s'ha generat una societat amorfa, banal, bastant idiotitzada i d'una enorme fragilitat emocional. Una societat que no creu en res en concret, o si ho fa es abraçant dubtoses ideologies. 

Perdudes les cultures de l'esforç, del sacrifici i de la responsabilitat vers els altres, l’individualisme hedonista campa al seu aire. I és clar, en no haver-hi una base sòlida per afrontar els reptes reals del fet de viure, la frustració, el fracàs i l'angoixa són a l'ordre del dia. Comença per ser un fracàs l'escola que llença a la majoria d'edat adolescents ignorants, sense il·lusió per a res que no sigui el divertiment fàcil i la banalitat per bandera, sense ideologia, esma ni el més mínim esperit de sacrifici, generació rere generació sense qualificar, aspirants a menys que mileuristes en el millor dels casos o a aturats d'ofici de per vida.
No sorprèn gens doncs que ens diguin que la primera causa de mort a Catalunya entre els joves sigui el suïcidi. No sorprèn - dic -perquè és la conseqüència lògica del comportament anòmal i malaltís de tota una societat desorientada i perduda en mig de la banalitat absoluta, que sembla difícil de reconduir. I si aquest desgavell ja s'albirava en época de suposada bonança económica, la crisi actual i el que ens ve al damunt no fa més que agreujar-ho. 
No és nomès un problema nostre, passa arreu, encara que aqui sigui més accentuat. Una altra mostra la tenim a  la Xina, però podria perfectament ser al Japó, l'ùltima moda estùpida consisteix en un aparell on simular la teva propia cremació per 60$, francament lamentable car aquests que entren en aquest joc virtual no cal que es suïcidin, estàn ja morts, nomès que no se n'han adonat encara. 
Venen temps dificils i la resposta no la trobarem en Déu ni és en el vent, sinó en retornar al principi, a la sobrietat, l'esforç, el sacrifici, la solidaritat i la humilitat.

2 comentaris:

  1. Has dao en el clavo:
    "...Perdudes les cultures de l'esforç, del sacrifici i de la responsabilitat ..."
    Nos falta responsabilidad y nos sobra chuminería.
    Mira, te explico: Ayer fuimos a buscar a mi nieto de 2 años y 3 meses, al cole.
    Le dimos de comer en casa, después hizo la siesta...A las 6 nos llamó Reme(la mujer de mi hijo) que es nuestra hija porque se comporta como tal y es una maravilla de persona.
    Quedamos en llevarlo a su casa (Hospitalet) porque salía del trabajo y prepara un master (va escasa de tiempo). Todo perfecto.
    Cogimos en metro en Rocafort. LLeno hasta la bandera...el niño en brazos para que no lo pisaran..Pedimos que alguien dejara sentar a mi mujer y al niño en brazos..¿SABES QUE NOS CONTESTÓ UNA CHICA DE UNOS 25 AÑOS que estaba jugando al chusqui chisqui o como se llame con el movil?..que no..siii, siii..siii..tal como suena..que no..
    Del otro lado se levantón un señor y le dió el asiento..Asi llegamos hasta Can Serra que hay un montón de paradas.
    Sociedad insolidaria, banal, supérflua...nadie se levantó y sólo uno por obligación moral y presionado por si mismo..pero no de buena gana.
    Somos unos gilipollas y tenemos lo que nos merecemos..un gobierno a nuestra medida .
    Salut

    ResponElimina
  2. bonic panorama Miquel, però es la realitat, encara que hi ha gent per a tot, jo veig gent jove cedint el seient a l'autobús als més grans.

    ResponElimina

.