CREMATORI D'UNA SOCIETAT


Deia no recordo ara qui, que quan l'home deixa de creure en Déu, és capaç de creure en qualsevol cosa, tot i que potser hauria de ser al revès. Deu fer temps de la cita atès en els temps actuals, tan politicament correctes, diria els homes i les dones o els ciutadans i les ciutadanes, o els camperols i les camperoles. Dic aixó, perquè és cert que en l'època actual tenim una ciutadania que és una barreja d'hedonisme i nihilisme, prou desconcertada i sense cap mena de valors on regir-se en el seu quefer diari i s'ha canviat el concepte de déu per altres déus menors, més tangibles i menys eteris.

Perdut o en franca decadència el concepte de família, amb la càrrega d'autoritat no ja física sinó moral que comportava, sense cap respecte per la gent gran, la classe docent i el mateix amb la política, mica en mica s'ha generat una societat amorfa, banal, bastant idiotitzada i d'una enorme fragilitat emocional. Una societat que no creu en res en concret, o si ho fa es abraçant dubtoses ideologies. 

Perdudes les cultures de l'esforç, del sacrifici i de la responsabilitat vers els altres, l’individualisme hedonista campa al seu aire. I és clar, en no haver-hi una base sòlida per afrontar els reptes reals del fet de viure, la frustració, el fracàs i l'angoixa són a l'ordre del dia. Comença per ser un fracàs l'escola que llença a la majoria d'edat adolescents ignorants, sense il·lusió per a res que no sigui el divertiment fàcil i la banalitat per bandera, sense ideologia, esma ni el més mínim esperit de sacrifici, generació rere generació sense qualificar, aspirants a menys que mileuristes en el millor dels casos o a aturats d'ofici de per vida.
No sorprèn gens doncs que ens diguin que la primera causa de mort a Catalunya entre els joves sigui el suïcidi. No sorprèn - dic -perquè és la conseqüència lògica del comportament anòmal i malaltís de tota una societat desorientada i perduda en mig de la banalitat absoluta, que sembla difícil de reconduir. I si aquest desgavell ja s'albirava en época de suposada bonança económica, la crisi actual i el que ens ve al damunt no fa més que agreujar-ho. 
No és nomès un problema nostre, passa arreu, encara que aqui sigui més accentuat. Una altra mostra la tenim a  la Xina, però podria perfectament ser al Japó, l'ùltima moda estùpida consisteix en un aparell on simular la teva propia cremació per 60$, francament lamentable car aquests que entren en aquest joc virtual no cal que es suïcidin, estàn ja morts, nomès que no se n'han adonat encara. 
Venen temps dificils i la resposta no la trobarem en Déu ni és en el vent, sinó en retornar al principi, a la sobrietat, l'esforç, el sacrifici, la solidaritat i la humilitat.
         

2 comentaris:

  1. Has dao en el clavo:
    "...Perdudes les cultures de l'esforç, del sacrifici i de la responsabilitat ..."
    Nos falta responsabilidad y nos sobra chuminería.
    Mira, te explico: Ayer fuimos a buscar a mi nieto de 2 años y 3 meses, al cole.
    Le dimos de comer en casa, después hizo la siesta...A las 6 nos llamó Reme(la mujer de mi hijo) que es nuestra hija porque se comporta como tal y es una maravilla de persona.
    Quedamos en llevarlo a su casa (Hospitalet) porque salía del trabajo y prepara un master (va escasa de tiempo). Todo perfecto.
    Cogimos en metro en Rocafort. LLeno hasta la bandera...el niño en brazos para que no lo pisaran..Pedimos que alguien dejara sentar a mi mujer y al niño en brazos..¿SABES QUE NOS CONTESTÓ UNA CHICA DE UNOS 25 AÑOS que estaba jugando al chusqui chisqui o como se llame con el movil?..que no..siii, siii..siii..tal como suena..que no..
    Del otro lado se levantón un señor y le dió el asiento..Asi llegamos hasta Can Serra que hay un montón de paradas.
    Sociedad insolidaria, banal, supérflua...nadie se levantó y sólo uno por obligación moral y presionado por si mismo..pero no de buena gana.
    Somos unos gilipollas y tenemos lo que nos merecemos..un gobierno a nuestra medida .
    Salut

    ResponElimina
  2. bonic panorama Miquel, però es la realitat, encara que hi ha gent per a tot, jo veig gent jove cedint el seient a l'autobús als més grans.

    ResponElimina

# BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ

BLOCS
COMENTARIS
  • Anonymous
    AnonymousLas percepciones entrañables no están sometidas a la utilidad o inutilidad de las cosas. Pero bienvenido lo inútil si es o ha sido esforzado, honesto y bienintencionado. No puedo desdeñar el pasado al que me debo.Fackel.
  • Júlia
    JúliaEs una llàstima com han evolucionat molts sindicats, no vull generalitzar ja que hi ha de tot però molts dropos, també. Sé d'alguna mestra coneguda que quan es va cansar de les criatures es va ficar en un sindicat. Per cert, què s'ha fet d'Ignasi Riera?
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóInutilmente entrañable.Saludos
  • Fackel
    FackelLa fecha es entrañable siempre.
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóA la Farinera tenien dos enllaços sindicals per escriure una novel·la de la droperia. La frase a la qual et refereixes és de l'Ignasi Riera.
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaCorrían los albores del 78; la Henry Colomer, empresa que se dedicaba a la fabricación de productos de para peluquerías para mujeres (lacas, cremas, colorantes, pinta uñas, etc...) y que tenía su ámbito preponderante en las barriadas hacía su convenio colectivo. Eran unas doscie…
Widget byTutorial Blog
-

ADMINISTRADOR