About Me

7/4/16

DE QUÈ SERVEIX NÉIXER?


A mesura que un acumula anys, es va formant una imatge cada vegada més ombrívola de l'avenir. És només per consolar-se d'estar exclòs? Sí, en aparença; no de fet, ja l'esdevenir sempre ha estat atroç, ja que l'home només sap posar remei als seus mals agreujant-los, de manera que en cada època l'existència és més tolerable abans de trobar la solució a les dificultats del moment. Si, abans, davant d'un mort em preguntava: «¿De què li va servir néixer?», Avui em pregunto el mateix davant qualsevol que estigui viu.

E.M.CIORAN

SHARE THIS

6 comentaris:

  1. El hecho constatable es que estás.
    Preguntarse de que sirve nacer es una pregunta que tiene doble sentido. De todo y de nada.
    De nada si te ves como un ser incapaz de aportar "nada". De todo, si a tu vida le das un sentido ciudadano y no consumista en la que nos han metido como vorágine en la rueda del hámster.
    Uno tiene mucho por hacer y más que aportar, y te diré más, tiene poco tiempo, porque lo único que es gratis total y no sabemos aprovechar es eso, tiempo.
    ¿ De que sirve amargarse desesperadamente buscando una explicación a una vida que uno no desea ?, de nada, porque si uno lo desea le puede poner fin, y se acabó.
    Y ya está la respuesta a tanto estado de desesperación: la vida sirve para quitártela si es que así se desea. Uno es libre, tan libre que no nos damos cuenta de nuestra libertad.
    Igualico que el botón de la tele...nadie se acuerda de que no cal quejarse tanto de los malos programas...hay un botón para apagar la tele.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. ESTEM, hi som, peroi en quines condicions, a això es refereix Cioran, Hi ha poca gent que realment estigui viva, la majoria estàn morts, només que no ho saben. Simplement són supervivents en espera del final.

      Elimina
  2. Aquesta dèria dels humans en algun moment de la seua vida de preguntar-se'n el sentit. La vida es viu.
    Menos mal que els nadons no es pregunten res i solen tenir gana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els nadons si es preguntessin pel sentit de la vida, ja ni sortirien de l'uter matern, es quedarien a recer dins de sa mare.

      El sentit de la vida, que Wilde deia estaba en l'art, és que no té cap sentit.

      Elimina
  3. No pot haver-hi una resposta concreta per tothom. Hi ha gent que s,enva Sense haver trobat el significat i potser tampoc el buscaven...hi ha qui nomes sobreviu, hi ha d,altres que viuen plenament assumint lo bo i lo dolent i, d,altres que es suiciden i d,altres que maten...qui mata te un concepte de perque neixem diferent del que es suicida... Qui viu amb salut te un concepte diferent de qui viu amb una malaltia, qui viu amb diners ver el pobre tambe te un concepte diferent i a l,inreves...per tant neixem basicament per assumir aquestes diferencies i es pot fer Sense envejes Sense dramatismes Sense prepotencia Sense tocar el cullons...es pot viure nomes perque tens la necessitat de fer-ho encara que ningu et preguntes si volies venir al mon... Jo del uter vaig sortir quasi be Sense contraccions, es veu que en va fer una dins de l,ascensor i quasi surt el meu cap dins de l,habitacle...va apretar les cames i va ser pitjor perque jo ja volia neixer...era un vint i dos de maig del 74, i per el que m,han dit sempre jo no podía esperar mes...saps? Quant era nomes una nena a casa venía un nen cada tarda a berenar, un día va picar a la porta i Li va dir a la meva mare que tenía gana, les meves germanes i jo berenavem amb ell, recordó encara amb molta tendresa la seva mirada trista, despres de berenar jugavem una estona i despres marxava fins l endema...al cap d uns dies vam saber que la seva mare estava malalta i vam deduir que el seu pare era mort...de cop i volta va desapareixer..No parlava gaire i la meva mare potser el va espantar Sense volguer quant Li va dir que hauria de preguntar a la policía qui es feia carreg d ell, on vivía etz...El vam trobar a faltar, potser ell ja no s enrecorda de nosaltres pero a mi sempre m,ha servit recordar-lo. Tinc gana es una frase molt persitent i significativa quant a pesar de la tristesa sents que necessites viure. Un exemple de perque alguns passi el que passi ens llevarem cada día per sentir gana, ganes, necessitat de viure i jugar...

    ResponElimina
  4. un comentari més llarg que el text, molt interessant, jo vaig tardar molt a nèixer, segons ma mare tot un dia, clar que abans no hi havia clíniques i em varen tenir a casa dels avis. A casa també teniem un nen - En Ramonet - que gairebé sempre hi era, la mare es passava el dia en quasi coma etílic i el pare pencaba molt pero guanyava molt poc, En Ramonet, esmorzava, dinava i sopava a casa. era com un altre germà, fins que la mare va morir i el pare es va fer càrrec del nen. Varen canviar d'adreça i li vàrem perdre la pista. Al ca mp de moltgs anys m'el vaig trobar casualment, és filoleg.

    ResponElimina

About Me