De la mateixa manera que es pot ser intel·lectual i alhora cursi, vegeu Eduard Punset. Es pot ser intel·lectual i maleducat o un misógin directament. Un d'aquests presumptes intel·lectuals, o potser no tan intel·lectuals a la vista del seu procedir, Félix de Azúa ha ocupat un espai destacat en el que anomenem 'l'actualitat'. Sembla que encara hi ha un espai per a intel·lectuals en la vida pública espanyola o, almenys per algun tipus. Pot ser que el més determinant encara que no sigui evident, és el fet de ser homes, som fràgils, envellim malament i el patetisme és un tret d'una íntima consciència de fracàs. La ranciedad, ai!, és gairebé inevitable, què hi farem.

 El que sí ressalta és que Azúa sigui membre de la RAE i ploma d'El País i tots sabem que això últim és determinant, explica Suso de Toro a el diario.es. Malgrat la seva pèrdua de crèdit 'El País' que mai més tornarà a ser el que era, conserva el respecte entre membres de les generacions més grans de seixanta anys, 'qui va tenir, va retenir'. I el ser de Azúa acadèmic, no és coincidència tampoc, afecta la seva naturalesa ideològica. Però l'interessant és veure com tanta gent accepta que ser membre d'una acadèmia és un mèrit científic, cultural o cívic, això els dóna peu a reprovar la conducta de De Azúa.

 Ser acadèmic implicaria, segons aquesta manera de pensar, tenir una conducta exemplar i no ser reaccionari. Crec el contrari, que és més natural el pensament lliure i el caràcter democràtic fora d'acadèmies. Com que tinc amics, amigues i fins familiars en aquestes entitats no dic que ho faci impossible, però ho dificulta. Ser una persona completament mal educada, classista i masclista està a l'abast de qualsevol, l'amargor d'estómac el donen els anys, i això no depèn de tenir estudis, títols i oposicions, si no d'envellir malament, molt de mascle, per cert.

 No hi ha dubte que en la societat espanyola està molt assentada la cultura burocràtica i dirigista de la dinastia borbònica importada per Felip V, per això conserven el prestigi institucions que funcionen per cooptació, precisament perquè continuï el que estableix. Són clubs de cavallers, que hi hagi dins poques dames està en la seva naturalesa. Imaginar una cultura sense comissaris, amb debats lliures i lloc per a la dissidència és poc imaginable a Espanya.

 Les declaracions classistes i masclistes del senyor De Azúa sobre l'alcaldessa de Barcelona, ​​senyora Ada Colau, són un exemple de xuleria i fatxenderia que només s'explica per un envaniment que té un origen últim en la classe social. La burgesia més poderosa a Espanya clarament és aquesta xusma parasitària que seu a la llotja del Bernabéu, però la burgesia més abocada i obsequiosa amb si mateixa va ser tradicionalment la barcelonina, quan a Madrid aplaudien 'La Revoltosa' al Palau s'asseien solemnes observats per les màscares de Beethoven i Wagner. El classisme de De Azúa només va mostrar el que va ser i encara és la relació entre els senyors de la casa i la portera, el menyspreu cap a un altre ésser humà.

 El que passa és que els temps han canviat i tenir carrera universitària i càtedra per oposició avui dia ja no és el que era en temps dels nostres pares i resulta que a la Ada no li dóna la gana de vendre-peix al Fèlix. Haurà de buscar-se el lluç en una altra part. De poc li ha servit a de Azúa la seva carrera universitària si no és capaç de treure's de sobre la rància capa de caspa que l'envolta. Per cert, una carrera universitària (filosofia) amb molt bones notes de la Sra. Colau, es la que no va poder acabar per falta de mitjans econòmics.

 Un, que no té estudis universitaris, no és acadèmic de la RAE ni alcalde, simplifica el tema: El Sr.Félix de Azúa és un pobre home. un misogin xulo de barri de merda. De fet a la RAE, aquest cementiri d'elefants rancis, hi ha uns quants d'aquests espècimens, afortunadament (espero) en vies d'extinció. Som al segle XXI senyors ....., i vostès i la seva estupidesa es van aturar al XIX, de manera que a la RAE més que intel·lectuals sembla que hi deambulen semovents.