Ben mirat, els jugadors del Barça li varen fer un gran homenatge a Johan Cruijff en perdre dissabte davant del real Madrid per 1 a 2. Varen jugar com jugaba el Dream Team, aquell equip amb el que tant haviem patit quan sovint ens enganxaven al contraatac amb els pixats al ventre. Un equip que si guanyava era merit d'en Johan i si perdia era culpa dels jugadors. Massa Johan abans del partit, i no és un problema de ser cruijffista o anticruijfffista, es tracta de fixar-s'hi una mica i tenir memòria dels fets passats del Sr. Cruijff com a jugador i entrenador del Barça, per què tot això, ha estat en el fons, molt soroll per no res. Només és futbol.
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
No se, si lo que voy a escribir, tendrá significado para nuestra futura relación:
ResponEliminaAunque quisiera ser objetivo, que por Dios (con mayúsculas) lo intento, temo que no me creas ( en particular porque sólo va dirigido a ti, y no a los que te leen).
El Barça és una ilussió. Es todo aquello a lo que nos aferramos cuando cuando humanamente (metafísicamente) lo próximo nos desilusiona.
Era la ilusión de tu padre; y lo era la de mi mejor amigo (EPD).
Joham, Maradona, Pique (el tarambana) y/o Messi, sólo forman parte del circo que necesitamos.
No son catalanes, ni desean saberlo (es que es lo que es); no saben donde está Suiza (es que es lo que es); y no les importa los sentimientos ¿patrios?, salvo si Argentina/Brasil/Uruguay, tienen salvaconductos con la Hacienda del país donde les cobran por las fotos...
No seas ni, (porfa) me hagas tratar por ingenuo.
Estas entradas merecen contestación, sólo para aclarir.
No es lo mismo que tu padre fuera seguidor del Barcelona hace 60 años, que hoy, con todo lo que hay detrás, lo sigamos siendo.
Un abrazo
és així Miquel, fixa't, en els temps de Kubala, venien els del Barça a Caldes de Montbui de concentració amb el cotxe de línia, precisament el dia que vaig conèixer Kubala estaba a la parada del Sagalés amb la seva donaz per agafar l'autobús (cotxe de línia) per anar a Barcelona.
ResponEliminaJa he explicat en més d'una ocasió que el futbol m'avorreix, Barça inclós, simplement té algun sentit per a mi si guanya el Barça, o sia que perdi el Madrid, i poca cosa més.