4/4/16

EL SASTRE DE PANAMÀ...


Aquesta és la història d'una histèria, em vinc a referir als Papers de Panamà que tant de rebombori inxeplicablement han aixecat aquest cap de setmana. Dic inexplicablement perquè parlen d'uns fets que eren més que sabuts, fins i tot si a qualsevol ciutadà li haguessin demanat que fes una llista dels personatges que estaven enm aquest paradís, la majoria els hauria encertat.
Si hi ha informació a la xarxa és dels paradisos fiscals i com funcionen, recordo haver publicat un escrit el 2014 d'illa Tortuga, i com aquest n 'hi ha un munt, i això ho sap tothom.
El Consorci Internacional de Periodisme d'Investigació (ICIJ) va difondre ahir conjuntament amb laSexta i El Confidencial "Els Papers de Panamà", unes filtracions sobre un embull de societats de personalitats de tot el món en paradisos fiscals, gestionades a través del bufet Mossack Fonseca, despatx panameny especialitzat en crear i administrar societats pantalla, muntar estructures d'empreses en altres paradisos fiscals i facilitar testaferro, és a dir les denominades empreses offshore.
L'origen d'aquestes filtracions està en uns periodistes alemanys del 'Süddeutsche Zeitung' que van tenir accés a milions de documents interns del despatx Mossack Fonseca a través d'una font anònima i el van compartir amb el ICIJ.
O sigui que no estem parlant de periodisme d'investigació, simplement, estem davant d'un Knowden o un Falciani, algú que es xiva, per despit o per diners. I resulta que els periodistes comencen a 'investigar' i a treure noms, sobretot els més cridaners (sorprèn que surtin pocs polítics), i un que surt, no ha de ser certa la informació, un tal Vladimir Putin, al que per descomptat jo no hauria posat a la llista i ull, porquè diuen per aquí que aquesta informació sobre ell, no és de rebut. I a aquesta gent és millor no contrariar-los, no sigui que et facin un Litvinenko o una Politkovskaia. 
Aquest assumpte, a part de més d'una i dues querelles que els cauran, acabarà en no res, i sinó al temps, entre altres coses per què tenir una societat en un paradís fiscal no necessàriament és delicte ni tan sols és amoralitat. Parafrasejant Shakespeare: molt soroll per no res. El sastre de Panamà ha perdut els papers, i  no li ha sortit bé el vestit.

SHARE THIS

3 comentaris:

  1. ..I DIUEN,QUE SON CALERS,NO "EXILATS",SON GUANYATS FORA,O SIA QUE TENS RAO."VENGA ALEGRIA,SRO.VENGA ALEGRIA...".

    ResponElimina
  2. me dan igual
    te sigo estimando...
    que se jodan..Tu y yo
    seremos los mismos, los mismo
    que cuando nos juntemos en Sabadell.
    allí, en la cantonada de la tieta.
    Tu con tu libro , y yo con mi idiotez a cuestas.

    Y juntos voleveremos a querernos.
    Si.
    Con sólo la mirada hablaremos de jazz. de libros. Y de estar juntos esperando una
    copa
    de vino....si , de vino, blanco para mi.
    Negro , para ti.



    Un beso.

    ResponElimina
  3. cava, varem quedar, cava! o xampany!

    ResponElimina

About Me