Josep Garganté i Closa era un desconegut per al públic, però just des de fa un any ha fet tot el possible per donar-se a conèixer. El regidor de la CUP a l'ajuntament de Barcelona ha ascendit ràpidament a l'escenari mediàtic. I no ho ha fet precisament per accions positives.

En tot just un any li ha donat temps per mostrar odi tatuat a la mà, a demanar la llibertat per a Otegi, amenaçar amb tallar-li el coll al Rei, ser acusat de coacció a un metge i ara ha estat caçat per les càmeres als disturbis a Barcelona. Tot un rècord. És conegut en els cercles polítics catalans com l'skin de l'ajuntament.

Tot va començar el 13 de juny de l'any passat a Barcelona durant la presa de possessió d'Ada Colau. Garganté, conductor d'autobusos de l'empresa de Transports de Barcelona va lluir uns tatuatges més propis d'un 'Àngel de l'Infern' que d'un regidor d'un ajuntament. A la mà esquerra apareix tatuada la paraula ODI, entre molts tatuatges com una cara del Che Guevara o la llegenda "La ràbia pot més que la desesperança". Tot això, en català, és clar.

A més va ser membre del sindicat CGT i més tard del COS, tots dos anarquistes. Durant la vaga general de 2010 va destrossar amb violència l'objectiu d'una càmera de TV3. Va ser condemnat a pagar més de 5.000 euros per això.

Llibertat per a Otegi i simpatitzant de Chávez i Morales

Així parlava el 2009: "Tinc una simpatia oberta per l'esquerra abertzale. Però també la sento per Hugo Chávez i Evo Morales, i no formo part dels seus governs. El PP i PSOE diuen que si tens simpaties per l'esquerra abertzale ets de Batasuna , i no és així ", explicava.

I després ve tot el que ha fet aquest any com a regidor. El passat 21 de gener Garganté va amenaçar al Rei amb una cançó popular.

El fragment de la cançó que va citar Garganté aquest dimecres a la comissió municipal de Presidència, en retirar la Medalla d'Or a la Infanta Cristina, diu en català: "Si el Rei vol corona / corona li donarem / Que vingui a Barcelona / i el coll li tallarem ".

Fonts del partit van insistir que la intenció de Garganté no era amenaçar, sinó recordar la "humiliació" dels súbdits i la que suposa el fet que l'Ajuntament atorgui medalles a membres de la Família Real, a través d'un cançó que consideren popular . «És una lletra molt dura, però la vida del súbdit també és molt dura», han dit.

L'última polèmica ha estat per un presumpte delicte de coaccions a un metge. La fiscalia l'acusa de cometre un delicte de coaccions i un altre de falsedat de document oficial, fets davant els quals encara no hi ha data fixada per al judici i que nega la CUP, que està a l'espera del resultat del seu recurs que demana l'arxiu .

Els fets van passar la tarda del 23 de març, quan la Urbana va portar a terme un dispositiu de dissuasió de la venda ambulant irregular a la zona de l'estació de metro de Drassanes, i un venedor de 'top manta' va resultar ferit en la dispersió de diversos manters.

El ferit va ser traslladat al centre sanitari Peracamps, on va ser atès per un metge, l'informe va determinar que les lesions eren fruit d'una caiguda, després del que es va presentar Garganté amb diverses persones per demanar que tornés a examinar-se a soles.


Per això quan aquest individuu llueix aquesta samarreta amb les sigles ACAB, com explica Miquel al seu blog: 
  • Jo creia que A.C.A.B. era l'acrònim de la frase anglesa 'All Cops Are Bastards 'Tots els policies són uns bastards', també aquí com 'Tots els policies són uns cabrons'. Aquest lema és utilitzat per aficionats al futbol a Europa (hooligans, ultres, etc ) i grups contraculturals (com skinheads, punks, etc), simplement. Ara, si un Sr Regidor Josep Garganté, em diu que vol dir ni més ni menys que: Ada Colau alcaldessa de Barcelona, i que per això el porta, m'ho crec. I m'ho crec perquè desitjo suposar que un regidor amb sou de l'erari públic, no va pel carrer amb una proclama sota el clatell dient cabrons a persones que compleixen una funció que només se sap que es necessita ... quan es nesecita. Se'n recorda d'aquells crits d'auxili a La Ciutadella quan estaven vostès, els regidors, i els congressistes envoltats per la massa enfurismada i a la qual el Sr Mas va arribar en helicòpter?
Miquel A.C.A.B. pel senyor Garganté i Pantagruel vol dir el que vol dir, no el que ell diu que vol dir, no fotem, que això, aquesta cosa obscena, és pura xusma antisistema que treballa dins el sistema i cobra del sistema, i una altre questió, algú que porta la paraula odi tatuada a la seva mà, no pot ser regidor d'un ajuntament ni ostentar cap càrrec public, o així hauria de ser en una societat lliure i democràtica.

 Hargantua i Pantagruel, eren dos gegants pare i fill, fruït de la imaginació de François Rabelais, però Garganté no és un gegant, és petit, molt petit, i un miserable.