03 de maig 2016

LA CAIGUDA DEL DICTADOR


Llarg temps va durar el domini del dictador, fins que per fi es va acabar. Al capdavant del descontentament popular estava una jove i ambiciós general, comandant d'una guarnició de províncies. A marxes forçades va arribar a la capital, al capdavant dels destacaments sota el seu comandament, i va envoltar el palau presidencial. Els guardaespatlles del dictador van resistir fins al final, però la victòria de la revolució era inevitable.

Després d'un breu setge, els destacaments revoltats es van llançar a l'atac i van irrompre al palau. Mentre donaven els cops de gràcia als últims pretorians, el General, uns oficials i un corresponsal de premsa estrangera es van dirigir al gabinet privat del Dictador. Era un búnquer subterrani al centre mateix del palau, el més secret dels llocs secrets, envoltat de llegenda. Ningú, excepte el Dictador, hi tenia accés, es deia que allà es trobaven tots els tresors de l'estat i tots els documents importants concernents a la política interior i exterior.

La porta blindada estava entreoberta. Darrere d'un enorme escriptori daurat de caoba, a la cadira imperial, estava assegut el Dictador, amb el front sobre la taula. Davant seu, sobre l'escriptori, que llevat d'això estava completament buit, jeien el revòlver i la clau. El bunker no tenia cap altre moble, excepte l'escriptori i la cadira. En canvi, des del terra fins al sostre, estava ple de caixes de cartró.

Van trencar amb baionetes la primera, a l'atzar, i després, cada vegada més impacients, les següents, una per una, fins a l'última. Però totes contenien el mateix: el petit Ratolí Miguelito de plàstic de pacotilla, en una enorme quantitat d'exemplars. Munts, allaus i allaus del Ratolí Miguelito van caure de les caixes de cartró i els van envoltar per tot arreu, fins als genolls. 

- És una revelació! - Va cridar el corresponsal estranger-. De seguida telegrafiaré: "Un descobriment sensacional al palau del president". O no, tinc un títol millor: "El secret del poder revelat!" -Em sembla que no ho farà-va dir el general, i ell mateix li va disparar un tret al corresponsal. Després va agafar la clau de la taula, va sortir del lloc amb els seus guàrdies, va tancar la porta exterior i va guardar la clau a la butxaca. Després va donar ordres que afusellessin als guàrdies immediatament, abans que poguessin dir-li res a ningú. 

L'alegria per la caiguda del Dictador era total. El General, proclamat per unanimitat president de la República, va començar a governar. La lliure premsa, renascuda sota el seu culte mecenatge, anunciava la florida de l'estat renovat, l'arribada de l'era del benestar i de la creixent importància de la nació en l'escena internacional. La garantia de l'èxit eren les enormes riqueses i els documents d'extraordinària importància trobats al palau presidencial. A més, ara servirien no a una dictadura egoista, sinó al poble i als interessos de tota la nació.


Slawomir Mrozek


315.- No us hi feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la - Joan Fuster

SHARE THIS

1 comentari: